<![CDATA[Ara Balears - sarcasme]]> 10 <![CDATA[Queneau, que sí]]> AdiA Edicions publica cada any el premi de poesia Miquel Bauçà de Felanitx. La darrera convocatòria va guardonar el volum Actual, de Pere Císcar, que és un professor, investigador i poeta del País Valencià expert en escriptures experimentals i en l’ús del llenguatge de manera juganera. Afirmar això darrer no és un demèrit, sinó més aviat posar aquest autor en sintonia amb altres figures creadores que han escrit amb la consciència que tot sistema lingüístic pot ser, també, una festa: Màrius Serra ens regala contínuament troballes que ens fan redimensionar el català amb ulls jovials i Enric Casasses té la capacitat de reinventar l’escriptura amb una infinita exuberància estilística. Ara bé, si hi ha tres poetes amb els quals podem relacionar Císcar directament són Jordi Vintró, un dels seus mestres indiscutibles; Josep Pedrals, un geni de l’art de la versificació; i Rubén Luzón, un dels poetes més fascinants d’ara mateix.

]]> <![CDATA[La màquina que et telefona no entén el teu sarcasme]]>

Les màquines poden entendre el sarcasme? Aquesta és una pregunta que ha despertat molta curiositat tant entre lingüistes com entre experts en intel·ligència artificial. Imaginem per un moment que enviem un missatge a una assistent virtual en què diem: “Genial! Just el que volia: una altra multa de trànsit”. Una persona de seguida entendria que es tracta d’una expressió irònica, però una IA potser es pensaria que realment estam contents de rebre la sanció (cal dir que algunes IA generatives, com ChatGPT, podrien respondre amb un to sarcàstic, però no totes). Malgrat els avenços en processament del llenguatge natural, el sarcasme continua sent un maldecap per a la intel·ligència artificial.

]]>