Andreu Rauet, un periodista reusenc amb ganes de veritat, temps per rascar i bones fonts (cosa que per desgràcia no sobra a les redaccions del país), ha volgut posar ordre al desgavell d’empreses amb noms estranys, impagaments reiterats i silencis còmplices associat a la desaparició del club de futbol de la seva ciutat. Si en un primer documental, nascut d’un encàrrec a la universitat, va intentar relatar la tempesta perfecta que va enfonsar el Reus Deportiu, ara, en una segona entrega, posa el focus en les pràctiques que els seus propietaris van desenvolupar per capitalitzar el projecte amb diners d’inversors privats que captaven a través de dos intermediaris.

"A nosaltres se'ns va oferir una cosa que fins i tot explicar-la em fa vergonya de tan absurd que va ser", explica una de les germanes Tartas, les quals van posar dues querelles per estafa agreujada contra Joan Laporta, Core Store i CSSB Limited després que en les operacions d'inversió que van fer en aquestes societats el 2016 per un valor de 400.000 euros no se'ls paguessin els interessos pactats del 6% ni se'ls retornés el capital invertit. "Ens va dir [Sandra Solé, una de les intermediàries d'aquestes operacions]: «Cobrareu d'alguna manera. He pensat que diré al Barça que us contracti»", afegeix. "Ens va dir: «No, no heu de treballar. Simplement, és un contracte i ells us van pagant»", aporta l'altra germana.