Toñi García (59 anys), veïna de la localitat valenciana de Benetússer, va perdre al seu marit, Miguel Carpio, i a la seva única filla, Sara Carpio, la nit del 29 d’octubre. El seu és un relat ple de llàgrimes i dolor. Però també és un exemple de valentia, la d'una persona que ofereix el seu testimoni tot i el patiment que li suposa narrar-lo. Un coratge que l'ha impulsat a participar en la creació de l'Associació de Víctimes DANA 29 octubre 2024 i que també va mostrar quan va denunciar la indiferència de l'exconsellera d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme Nuria Montes, que, tot i treballar en la mateixa planta de la Ciutat Administrativa que ella, durant sis dies no es va interessar pel seu sofriment.

Primer va ser el silenci. Un silenci de mort i destrucció. Després va arribar el so de les botes dels voluntaris i les pales. Després els camions bomba i les netejadores d'aigua a pressió Kärcher. Ara, quatre mesos i mig després de la catàstrofe de la DANA, la banda sonora dels pobles afectats a l'Horta Sud són els trepants, els martells i les escarpres. Miris on miris hi ha operaris treballant a les plantes baixes. Al País Valencià ha arribat l'hora de la reconstrucció i els carrers fa tot just unes setmanes que han recuperat una certa aparença de normalitat un cop retirat el fang. Però és només una aparença, esclar. Perquè cada habitant guarda històries terribles d'aquella nit. La cicatriu material trigarà anys a desaparèixer, però l'altra potser no ho farà mai. Potser per això aquests dies també se sent un altre so barrejat amb els de les obres: els petards de la canalla, que anticipen un temps de festa, les Falles, que ha de servir per començar a girar full i deixar enrere tanta desgràcia.