Hi és present cada dia. Forma part de la família, sense més. Per a alguns s’ha convertit en algú inabastable, llunyà i absent; per a uns altres pot ser un rival o, fins i tot, una nosa que obliga a aprendre a compartir. Un germà és i serà, sempre, un germà, però aquesta figura perd tot el sentit quan li manca el més important: el vincle. Una afinitat que no hi entén de variables d’edat perquè pot haver-hi molta diferència però, alhora, molta cohesió; o pot existir desinterès, rivalitat i competència i, en canvi, portar-se, entre ells, només mesos. I quan els germans no són de sang? Les realitats de famílies separades (o altres tipus) sumen noves variants. El que no canvia –ni canviarà mai– és que el llaç entre germans depèn, en si, de molts factors i que, en aquestes situacions, els progenitors –que hi tenen molt a dir i també a fer– esdevenen un puntal per decantar la balança cap a un context de conflicte o resolució.