Arruga el front, es plega de braços, s’enfada i esclata amb un: “No vull anar a l’escola!”. Al marge que comenci a incubar algun refredat o estigui malalt, fer cas a l’infant i deixar que decideixi (si va o no a l’escola) és una opció que trien algunes famílies durant una etapa en què, precisament, l’educació no és obligatòria i sol haver-hi més flexibilitat. Aquest rebuig amaga algun motiu: des de pors fins a bullying. A part d’esbrinar-ho i acompanyar-lo, si només es tracta de neguits, fins a quin punt cal fer-li cas? Segons els especialistes, quan els fills acaben decidint-ho tot, les seves angoixes i temors poden créixer, tan ràpid com ells.