<![CDATA[Ara Balears - Centre Georges Pompidou]]> 10 <![CDATA[Fotografies per tancar un museu]]> El Centre Pompidou de París tancarà durant cinc anys per reformes i no podria haver abaixat la persiana d’una manera més espectacular: el mes de març va començar tancant la biblioteca, pocs dies després, la col·lecció permanent i, durant aquest estiu i fins al setembre, les exposicions temporals, la llibreria i la botiga. Amb una excepció: la biblioteca, que ja no funciona com a tal, s’haurà pogut visitar del 13 de juny fins al 22 de setembre d’una manera excepcional, intervinguda per una exposició antòlogica del fotògraf alemany Wolfgang Tillmans pensada expressament per a aquest espai, amb el títol Rien ne nous y préparait − Tout nous y préparait (Res no ens hi preparava – Tot ens hi preparava).

]]> <![CDATA[El Centre Pompidou tanca la col·lecció fins al 2030]]>

Amb el Centre Georges Pompidou de París, inaugurat el 1977, els arquitectes Renzo Piano i Richard Rogers van fer història quan encara eren força joves i desconeguts per la seva visió aleshores radical d'un museu com un contenidor high-tech i flexible on tots els espais són susceptibles de ser transformats. I, sobretot, perquè van capgirar les convencions i van col·locar a la façana les infraestructures que acostumen a estar ocultes, com les canonades i les escales mecàniques, i les van fer lluir pintant-les de colors llampants.

]]>