Vaig llegir L’idiota (1869) de Dostoievski d’adolescent. L’escriptor rus hi escriu: "Soc un idiota perquè soc diferent d'ells. Veig el món amb compassió i comprensió, i crec en la bondat de les persones. Però la meva bondat es confon amb debilitat, i la meva compassió es veu com una ximpleria. Soc un idiota perquè estic sol en un món de ximples". El príncep Mixkin, en efecte, era diferent. Orfe, patia des de petit atacs d’epilèpsia, havia mirat als ulls d’un condemnat a mort, parlava i estimava de maneres poc convencionals.