Com a balanç de les aportacions de les universitats públiques al panorama editorial filosòfic en català, s’ha de dir que és força desigual que la sensibilitat de la UB cap a l’ús del català dins la filosofia és significativament molt superior. Quant a l’esforç normalitzador de les editorials universitàries és molt irregular. És evident que els pressuposts que manegen no ajuden a donar estabilitat als projectes de filosofia en català, que sovint les polítiques editorials, que continuen semblant erràtiques, canviants i amb grans alts i baixos, amb edicions enfocades a donar sortida als treballs d’alguns professors i investigadors, sense estímuls que fomentin l’ús del català. Es troba a faltar una línia editorial clara, amb plans d’edició públics i transparents i una recuperació de projectes editorials del passat que es puguin vincular a les assignatures que s’imparteixen. En general, el tractament dels fons editorials és descuidat, amb una catalogació i gestió poc transparents, i una política comunicativa deficient, de manera que és pràcticament impossible accedir a les publicacions anteriors a l’era digital, conèixer el nombre d’exemplars disponibles o bé tramitar les compres de manera àgil i eficient, sobretot tenint en compte que la majoria dels serveis de publicacions de les universitats esmentades no tenen perfil propi a les xarxes.