El ple de l'Ajuntament de Manacor ha donat llum verda, aquest dilluns, a una modificació pressupostària que permet incorporar més de 8,7 milions d'euros provinents del romanent de tresoreria de l'exercici anterior. Aquesta decisió cerca finançar una sèrie de projectes estratègics i d'inversions prioritàries importants al municipi.

Alcúdia ha aprovat en el ple d'aquest dimarts una modificació de crèdit de 9.106.236,36 del romanent per fer millores en el municipi. És el poble de Mallorca amb el romanent més gran, de 96.879.410,35 euros, i enguany en destinarà una partida a diversos projectes.

L'Ajuntament de Palma incorporarà al pressupost d'enguany 19 milions d'euros més, procedents del romanent municipal, que finalment és de 37,3 milions segons la liquidació del pressupost corresponent al 2020. D'aquests doblers, 18 milions ja es varen afegir al pressupost actual, i ara s'incorporen la resta, com ha informat el batle, José Hila, en una roda de premsa. L'ús del superàvit es permet gràcies a la suspensió de la llei Montoro el setembre.

L'Ajuntament d'Inca incorpora 1.757.382,06 euros del romanent al seu pressupost municipal. En concret, 600.000 euros s'invertiran en ajudes a autònoms i empresaris, i 1.157.382,06 euros, a projectes de millora, indica el Consistori en una nota.

MÉS per Mallorca ha reclamat aquest dissabte en una roda de premsa que el govern espanyol compleixi amb la promesa que va fer un mes enrere i publiqui al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) sota quines condicions els ajuntaments podran disposar dels seus romanents. El coordinador del partit ecosobiranista, Antoni Noguera, ha considerat que és “una falta de respecte” per part de l’executiu estatal que encara no s’hagi fet.

El president del PP balear, Biel Company, ha anunciat aquest dijous que els seus batles "aposten per abandonar la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i no entregar els romanents" a l'Estat perquè rebutgen la proposta del Ministeri d'Hisenda aprovada dilluns per la FEMP. De fet, MÉS ja va avisar dimarts que els ajuntaments on governen desobeiran la llei Montoro –que impedeix als consistoris sanejats utilitzar els seus romanents– i que abandonaran la federació.

MÉS per Mallorca ha pressionat tant el Parlament de les Illes Balears com el Senat perquè els ajuntaments puguin fer ús de tots els doblers que tenen retinguts als bancs per la llei Montoro, segons han informat en un comunicat. Des del darrer acord entre el govern espanyol i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), el qual fa que els ajuntaments hagin de cedir tot el romanent i l'Estat en disposi, la formació ha presentat dues iniciatives, una a la cambra autonòmica i l'altra a la cambra alta.

El Pi, MÉs per Mallorca i el PP han manifestat aquest dimecres el seu desacord amb la possibilitat que el Ministeri d'Hisenda permeti als ajuntaments gastar només 5.000 milions d'euros del seu superàvit acumulat, que és de 14.000 milions (un 35%), per invertir-los en polítiques de cures, mobilitat, desenvolupament sostenible i cultura. Pel que fa als 9.000 milions restants, l'Estat se'ls quedaria i els tornaria en un termini de deu anys. Aquesta proposta es recull en un document que el govern espanyol va enviar dimecres a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).

El ple del Parlament ha aprovat aquest dimarts per unanimitat una proposició no de llei (PNL), presentada pel PSIB i MÉS per Mallorca, per instar el govern espanyol a modificar la llei Montoro i eliminar la regla de despesa que impedeix als ajuntaments sanejats utilitzar els seus romanents. L'objectiu d'aquesta iniciativa és que els consistoris puguin fer servir els més de 600 milions d'euros que a hores d'ara tenen en els bancs per tirar endavant polítiques socials i "finançar serveis i infraestructures bàsiques", segons diu el seu text.

La Conselleria d'Educació ha informat que després d'analitzar cas per cas les retallades fetes en els romanents dels centres educatius ha vist que es varen fer de manera injustificada en un centenar de centres, als quals ha retornat uns 500.000 euros. “Es manté el compromís que les quantitats retingudes es tornin en un període màxim de tres anys, però ja hem tornat 500.000 euros a un centenar de centres perquè s’ha justificat que tenien inversions previstes o que guardaven el romanent per a un tema específic", ha assegurat el director general, Antoni Morante.

La Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) recorda que dimarts s’havia de presentar un esborrany del decret llei que el govern de l’Estat prepara per ampliar el catàleg d’inversions financerament sostenibles i per poder reinvertir el dèficit generat l’any 2017 durant el 2018 i 2019. Tot i això, a la reunió d’ahir horabaixa mantinguda a la seu del Ministeri, a Madrid, no hi va haver cap novetat significativa.

El Consell d’Eivissa ha aprovat en un ple extraordinari una modificació del crèdit gràcies al romanent de tresoreria de 2016 de la màxima institució, que els permetrà invertir 3,9 milions d’euros entre millores d’infraestructures, instal·lació de plaques solars i pagament de convenis, com el de l’emissari de Talamanca. “Destinam aquesta quantitat a diferents projectes que pensam que són bons per als ciutadans d’Eivissa”, ha explicat la vicepresidenta segona del Consell, Marta Díaz, defensora en el ple d’aquest punt.