El Govern aprofita les esmenes al decret llei de projectes estratègics per dur a terme una reforma profunda de l’Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB), amb l’objectiu de recuperar-ne el control directe de la gestió, especialment en matèria de recaptació d’impostos, la qual durant anys ha estat parcialment en mans d’una empresa propietat de Gabriel Alzamora.

Cada menorquí pagarà enguany, de mitjana, 937 euros en taxes i impostos al seu ajuntament. La xifra creix any rere any, empesa per l’increment dels serveis públics i la necessitat de l’administració més propera d’augmentar els ingressos corrents per tal de fer front a les despeses que suposa posar en marxa la maquinària municipal. La més important és la destinada al personal. Fins a 603 euros del que aporta cada contribuent, quasi dos terços del total, es destinaran a pagar el sou al miler llarg de funcionaris i empleats públics que fan feina a l’administració local a Menorca.

L’Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB) ha ampliat les opcions de pagament i ja permet l’abonament de tributs autonòmics i locals mitjançant terminal punt de venda (TPV), segons ha informat la Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació.

Els vehicles de Porreres que tinguin més de 25 anys, uns 1.700 segons les estimacions, però no tinguin la condició de vehicle històric, per part de la DGT, començaran a pagar per l’impost de circulació a partir del 2026, una càrrega de la qual estaven absents fins ara.

L’acadèmia que l’extennista internacional Rafel Nadal té a Manacor serà la principal afectada per la pujada de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) que l’Ajuntament manacorí va aprovar dilluns i que incrementa del 0,628% a l’1,16% el valor a pagar als immobles d’ús esportiu privat.

El cantant i presentador Bertín Osborne i la tonadillera Isabel Pantoja figuren a la llista de morosos amb l'Agència Tributària estatal, amb deutes pendents de 865.601,41 euros i 1.009.253 euros, respectivament. Hisenda ha publicat aquest divendres la llista de persones amb deutes superiors als 600.000 euros, no liquidats en el període voluntari i que estaven pendents el 31 de desembre passat, i que tampoc no estaven ni ajornats ni suspesos legalment.

Rectificació: el salari mínim (SMI) no pagarà l'impost de la renda (IRPF), tal com havia previst inicialment el ministeri d'Hisenda després de la darrera pujada, cosa que després s'havia corregit. La comissió d'economia del Congrés ha aprovat aquest dimarts la llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor, un text en què el PSOE, Sumar i el BNG van introduir una esmena per eximir de l'IRPF els perceptors de l'SMI i esmenar una errada que ho impedia almenys al 20% d'aquest col·lectiu, els solters sense fills.

L’apagada ens ha tornat a posar cara a cara amb la fragilitat de tot el que tenim i donem per descomptat. El nivell de vida assolit a Occident (Orient s’està posant les piles) és, en termes històrics, espectacular. Per descomptat, això no treu l’evidència de les desigualtats i la vulnerabilitat de tanta gent, ni el fet que aquesta riquesa hagi estat fruit de processos brutals de colonització o d’explotació. Dit això, i que no se m’entengui malament, un pobre d’avui en un país democràtic occidental no és el mateix que el de fa un segle. Només cal parar atenció en l’esperança de vida general o en els serveis públics de sanitat, educació i benestar social, tot i que segueixin sent limitats.

L'abril del 2020, poc després de l’esclat de la pandèmia, 159 milions de llars americanes van rebre un xec de 1.200 dòlars (més 500 per cada infant). Aquesta mesura, coneguda com a pagaments d’impacte econòmic o xecs d’estímul, es va repetir el desembre del 2020 i el març del 2021. En pocs dies, el govern de Trump va aconseguir arribar a una gran majoria de ciutadans americans. I els primers a rebre l'ajuda van ser aquells que ja tenien la seva informació fiscal registrada perquè havien presentat la declaració de la renda en anys anteriors. L’ingrés va ser directe als seus comptes bancaris. Una mesura àgil que va proporcionar a milions de famílies un petit respir econòmic en un moment d'emergència màxima.

Sembla que les administracions, i en particular la Generalitat, a partir de les seves pròpies competències, estudien reduir la fiscalitat de les rendes baixes a l’IRPF. La polèmica l’ha obert la pujada recent del salari mínim interprofessional, que es va dur a terme sense tocar el mínim exempt. Això fa que, marginalment, més gent del grup de rendes baixes hagi de presentar la declaració de la renda pel fet de no estar coberta per aquella exempció. Aquesta qüestió és a la teulada del Parlament espanyol. En canvi, el català emprèn la reforma abaixant el tipus a les rendes baixes (sembla ser que un puntet, del 10,5% al 9,5%, subjecte a l’aprovació final). Així, si aquesta és la voluntat, la millor manera de reduir la fiscalitat dels qui guanyen poc, donades les competències actuals de la Generalitat, efectivament és disminuir el tipus impositiu per a aquestes rendes, i no pas eximint-los de l’obligatorietat de declarar, com alguns partits pretenen. M’explico. Una cosa és fer la declaració de renda, i una altra tributar per IRPF. Eximir era una manera de reduir càrregues administratives, a partir del supòsit que fer la declaració és complex. Avui, però, amb retencions i un mínim d’informàtica, aquesta càrrega ja és minsa. I eximir de fer declaracions té més contrapartides que beneficis. Tothom qui tingui una renda percebuda durant l’any hauria de notificar-ho a Hisenda; i, si és el cas, no tan sols no tributar, sinó més aviat rebre "crèdit fiscal". La declaració de les circumstàncies personals i familiars no deixa de ser una fotografia de la realitat dels contribuents que ha de permetre afinar tant els impostos a pagar com el dret a rebre prestacions. A partir de les deduccions, bonificacions i tipus diferenciats és possible ajustar impostos i subsidis, i prestacions universals, però ajustades a la situació de cadascú. No es tracta de recaptar més, sinó de, a pressupost neutral, ser més curosos amb qui paga i qui rep.

La capacitat d'innovar de la política catalana és gran. El líder d'ERC, Oriol Junqueras, ja va dir que no pensava donar suport als pressupostos del 2025 i ja veurem si ho farà als del 2026. Però tranquils. Una mostra és l'acord de l'executiu de Salvador Illa, precisament amb els republicans i els Comuns, que li garanteix 2.000 milions d'euros més pel seu funcionament sense tenir uns nous pressupostos.

Les normes fiscals s'han convertit en la pastanaga i el pal dels agents econòmics. Es fan servir com una manera d'orientar a empreses, autònoms i ciutadans cap a objectius desitjats pel govern. A través d'incentius, exempcions i deduccions, es busca fomentar comportaments específics, segons com estigui la societat espanyola a cada moment.

El conseller d'Educació, Antoni Vera, ha reclamat aquest dijous al govern espanyol recursos per finançar les places gratuïtes d'ensenyament de 0 a 3 anys creades per l'Executiu. Vera ha plantejat aquesta demanda al secretari d'Estat d'Educació, Abelardo de la Rosa, amb qui s'ha reunit a la seu del Ministeri a Madrid. D'aquesta manera, les Balears se sumen a altres comunitats governades pel PP que reclamen recursos a l'Estat després d'haver rebaixat els impostos en els seus territoris.

Isabel Díaz Ayuso ha tancat l'any fent dues coses que, fins ara, han marcat l'actual legislatura com a presidenta de la Comunitat de Madrid, que arriba al seu equador. D'entrada, ha anunciat una bateria de rebaixes fiscals que entraran en vigor aquest 2025 i que se centren, sobretot, en l'habitatge. Alhora, no ha perdut l'ocasió per tornar a carregar contra el govern central i el president espanyol, Pedro Sánchez, al qual ha acusat de voler "asfixiar" Madrid permetent el "col·lapse" de les Rodalies i de ser al darrere de les vagues en sectors com la sanitat o l'educació. Tot plegat ha tingut lloc en la roda de premsa posterior a l'últim consell de govern de l'any celebrat aquest dijous.

Després d’un estira-i-arronsa agònic, el govern espanyol ha aconseguit tirar endavant tant el tipus mínim del 15% en l’impost de societats per a les grans multinacionals com el paquet fiscal amb reformes, ajustos i també rebaixes d’impostos i complir, així, amb Brussel·les. Tot plegat suposa un baló d’oxigen per a l’elaboració d’uns nous pressupostos generals de l'Estat, tot i que ha quedat lluny de les aspiracions que PSOE i Sumar, els dos membres del govern, van fixar negre sobre blanc: no hi haurà impostos als iots ni als cotxes de luxe, tampoc s'acaba amb el règim fiscal especial de les socimis, l'IVA dels pisos turístics no s'incrementa, no es toquen les exempcions vinculades a les assegurances privades i l'impost a les energètiques és, ara per ara, un “compromís”.

El govern espanyol està ultimant un acord amb el PNB i Junts, dos dels grups parlamentaris que exerceixen de socis estratègics al llarg de la legislatura, per encarir uns deu cèntims de mitjana el preu del combustible dièsel per igualar-lo amb el de la gasolina. Ho fa en el marc de les exigències europees per desbloquejar un nou paquet d’ajudes d’uns 7.200 milions d’euros dels fons europeus Next Generation.