Aquest dimarts, Alfa5, un dels poliesportius més mítics de Catalunya, ha tornat a cobrar vida. Però no de la mateixa manera que quan es va inaugurar per primera vegada el 1985. Sota el nom d'Alfa5 XR Sports, l'antic poliesportiu del Poblenou s'ha transformat en el centre d'esports ampliats més gran del món, però mantenint l'essència i la història de l'antiga instal·lació. Aquest espai situat al carrer Almogàvers 169, al barri del Poblenou, compta amb més de 2.000 m², i està equipat amb nou experiències interactives. "Combinen l’esport tradicional físic amb les tecnologies immersives punteres de realitat virtual, metavers o projeccions interactives", diu Ana Oliveras, directora d'Alfa5.

Apple confia inaugurar una nova era de la realitat virtual i augmentada amb el seu casc Vision Pro, que es pot reservar des d’aquesta setmana i arribarà a les botigues el 24 de febrer, inicialment només als EUA. Tim Cook, el màxim responsable de l’empresa, reconeix que les vendes seran “extremadament lentes” aquest any i que “la gent no apreciarà [el Vision Pro] fins que el provi”. El seu preu, a partir dels 3.500 dòlars, tampoc ajudarà a dinamitzar les vendes després de les primeres setmanes, per molt que Cook digui que “és el dispositiu d’electrònica de consum més avançat que s’ha creat mai”.

El 'metavers', la paraula que el creador de Facebook, Mark Zuckerberg, va posar de moda fa uns mesos col·locant-la com el nou nom de la companyia, ha estat protagonista aquest dimarts d'unes jornades organitzades per l'Agència d'Estratègia Turística de les Balears (AETIB), amb l'objectiu de familiaritzar el sector turístic amb els nous ecosistemes digitals, des del metavers al blockchain o el Non Fungible Token (NFT), i presentar les possibilitats per comercialitzar-los turísticament, tant en l'àmbit d'empreses com de destinacions.

Fa quinze anys, Steve Jobs va anunciar tres nous productes: un reproductor de música, un telèfon mòbil i un comunicador d’internet. Però, a mesura que l’aleshores conseller delegat d’Apple avançava en la presentació, el públic es va anar adonant que, en realitat, els tres eren un sol aparell: l’iPhone. Amb la seva al·locució, Jobs va provocar els aplaudiments del públic i va fer possible el renaixement d’Apple i el començament d'una nova era en la tecnologia. L’smartphone prenia el relleu de l'ordinador de sobretaula com a centre de la informàtica personal.

El conseller d'Educació i Formació Professional, Martí March, s'ha reunit aquest dijous amb representants dels IES Manacor i el CIFP Pau Casesnoves d'Inca amb motiu de la posada en marxa del nou curs d'especialista en Desenvolupament de Videojocs i Realitat Virtual. March ha destacat que "és la primera vegada que s'oferirà a les Illes i s'implanta per donar resposta a una demanda dels estudiants en aquesta àrea, ja que és una formació amb una alta inserció laboral".

Fa tot just 40 anys, el 1981, el crític i professor de la Universitat de Lisboa Jacinto do Prado Coelho feia els últims retocs a la primera edició del Livro do desassossego (Llibre del desassossec) de Fernando Pessoa (1888-1935), que finalment va veure la llum el 1982. No deixa de ser curiós que una de les obres més importants de la literatura universal contemporània fos publicada gairebé mig segle després de la mort de l'autor. El Llibre del desassossec –hi ha una bona traducció catalana a Quaderns Crema a cura de Gabriel Sampol i Nicolau Dols– és una obra rara en tots els sentits: fragmentària, incompleta, sovint críptica... Es tracta dels escrits més o menys íntims que Pessoa va anar redactant entre el 1913 i el 1935, és a dir, fins que va morir als 47 anys. No és ben bé un dietari ni un llibre d'aforismes. Tampoc una obra de ficció basada en la vida de l'heterònim que suposadament la va escriure, Bernardo Soares. En tot cas, és el gran autoretrat del multiforme Pessoa. 

Enmig d'una nova crisi reputacional, Mark Zuckerberg ha anunciat la futura contractació de 10.000 persones a Europa per impulsar l'anomenat metavers, una mena d'internet dins d'internet, però exclusivament centrat en la realitat virtual. Més enllà de la impactant xifra de llocs de treball, se sap ben poc de quin és el projecte concret que es vol impulsar. La idea de fons és disposar d'un espai online en què els usuaris poden fer múltiples activitats: jugar, treballar, comunicar-se... Per moure-s'hi, caldrà fer servir algun tipus d'interfície de realitat virtual. Tot i que Facebook és coneguda per la xarxa social del mateix nom, i per haver comprat també Instagram i Whatsapp, és també la propietària d'Oculus, unes ulleres de realitat virtual. Per tant, gaudiria d'un benefici indirecte, si aquest entorn s'acaba materialitzant.

'Bliss'

(2 estrelles)

Direcció: Mike Cahill. Guió: Mike Cahill. 103 min. Estats Units (2021). Amb Owen Wilson, Salma Hayek i Nesta Cooper. Disponible a Amazon a partir del 5 de febrer

]]>

"És un meravellós experiment tecnològic que connecta l'art amb l'ànima del poble, de la ciutat, del país, del món", diu el director d'orquestra Gustavo Dudamel sobre Symphony. Un viatge al cor de la música, la pel·lícula de realitat virtual que es pot veure al CosmoCaixa de Barcelona des d'aquest dimarts fins al 8 d'octubre. "No és una pel·lícula per veure-la, sinó una experiència que cal viure-la", precisa Igor Cortadellas, el director artístic d'un projecte "gran però que té la fragilitat i la delicadesa d'una petita capsa de música".

]]>

Els vídeos de 360º, la realitat virtual (RV) i la realitat augmentada són tècniques que han progressat significativament en els últims anys. Actualment ens poden proporcionar experiències que van del joc immersiu al tractament de trastorns psicològics, passant pels nous models d’ensenyament interactiu a les escoles o l’experimentació en entorns reals, com l’assaig que va fer National Geographic amb una càmera 360º envoltada de lleons enmig de la sabana africana. Quan l’any 2010 Palmer Luckey va llançar l’exitós prototip Oculus Rift, moltes empreses del sector tecnològic van veure-hi una oportunitat de captar l’atenció dels usuaris des d’una nova perspectiva, l’anomenada immersió digital, és a dir, l’acció d’introduir-se en un món obert i interactiu per oferir una experiència sensorial.

]]>

En una redefinició del seu concepte del cinema, el Festival de Locarno ha obert aquest any la possibilitat que es presentessin peces de realitat virtual (RV) a totes les seccions competitives, de manera que finalment hi ha un títol de RV a la secció de curts i un altre a l’apartat Moving Ahead que aspiren als respectius guardons en les mateixes condicions que altres pel·lícules com Mom’s movie. A més, el certamen dedica tota una secció fora de concurs a la RV, en què programen vuit projectes al voltant de la subversió del gènere (gender bender ), en sintonia amb l’obra de l’homenatjat John Waters. Una de les peces seleccionades és Gender swap, del col·lectiu amb seu a Barcelona BeAnotherLab.

]]>

Som més bons donant consells als altres que solucionant els propis problemes. ¿Seria més fàcil, doncs, si poguéssim conversar amb nosaltres mateixos cara a cara? Què passaria si poguéssim escoltar-nos i aconsellar-nos des de la perspectiva de l'altre? ¿I si, a sobre, fóssim un expert en psicoanàlisi, per exemple, Sigmund Freud? El que podria semblar una idea rocambolesca és el punt de partida d'un estudi de la Universitat de Barcelona (UB), l'Idibaps i Virtual BodyWorks publicat al 'Scientific Reports' que aposta per una eina de realitat virtual que permeti la conversa amb un mateix i que puguin utilitzar els metges per ajudar les persones a enfrontar-se a problemes menors.

]]>

Transitar pels parcs d'Auvers pintats per Van Gogh i els carrers de Nova York que van inspirar Mondrian o submergir-se en les flors i els insectes d'una natura morta pintada per l'holandès Balthasar van der Ast. Aquesta és l'experiència que proposa 'Entrar en el cuadro', una exposició de realitat virtual que acull el Palau March a partir d'avui fins divendres.

]]>

En un tancar i obrir d’ulls les ulleres de realitat virtual substitueixen la fredor d’una habitació d’hospital per un entorn més agradable. Les imatges de platges o paisatges idíl·lics distreuen els pacients del tractament mèdic que reben i fins i tot els disminueix progressivament la percepció de dolor o angoixa. Fa dues dècades que les tecnologies immersives es fan servir en hospitals de tot el món per millorar l’experiència dels pacients als centres sanitaris. A Catalunya la tècnica comença ara a quallar.

]]>

Malgrat que avui dia sentim a parlar més que mai de la realitat virtual (RV), el concepte no és nou. L’efervescència actual d’aquest fenomen es deu a l’impuls ocasionat per l’avenç tecnològic -que ha multiplicat les propostes, la difusió, l’abast, l’accessibilitat i els usos de les simulacions immersives en entorns virtuals i n’ha augmentat molt notablement el realisme-, i al consegüent i lògic augment del coneixement i l’interès per part del gran públic. I és que avui, per fi, la vella promesa que la RV convertiria les nostres pantalles en finestres obertes a nous mons ha deixat de ser ciència-ficció.

]]>

¿Us imagineu un futur en què els humans facin l’amor sense tocar-se, sense comunicar-se? El grup musical Mendetz ja va fer aquest exercici de recreació fa anys amb el seu single 'Future sex': hi dibuixava un horitzó en què les persones tenien sexe a través d’una màquina, sense passió, sense contacte; un avenir en què, fins i tot, els penis i les vagines hauran desaparegut. Aquest futur distòpic sembla exagerat, però hi ha qui es comença a preocupar pels efectes d’aquest sexe sense cossos que oferta la pornografia en realitat virtual.

]]>

Avui dia en un plató de televisió es pot fer de tot. Fins i tot que caigui un cotxe al bell mig de l'estudi que havia estat enlairat per un tornado. La tecnologia i l'habilitat dels grafistes de The Weather Channel, una cadena de televisió de meteorologia dels Estats Units, va presentar fa pocs dies un vídeo espectacular on es parlava de tornados. Concretament explica què és l'escala de Fujita millorada i dona uns quants consells bàsics d'autoprotecció.

]]> Mitjançant tecnologies de realitat virtual es pot simular l’habitació d’un hotel o d’un edifici que encara no s’ha construït per tal que tothom -constructors, empresaris hotelers i futurs clients de l’establiment- es pugui fer una idea, tan exacta com sigui possible, de com serà i on s’ubicaran tots els elements de la cambra, des del mobiliari i els sensors de control de la climatització i de la llum fins als sistemes d’obertura de persianes, finestres i portes. Gràcies a aquesta tecnologia també és possible saber el percentatge de llum natural que rep l’hotel en qualsevol època de l’any o si des dels balcons i finestres hi ha vistes a la mar, a la muntanya o al jardí del voltant de l’hotel. Tot, com si fóssim “físicament” dins l’habitació, però en el món virtual, amb les ulleres posades, els auriculars i uns sensors que detecten els moviments del cap i de les mans, i que serveixen per mostrar-nos el producte tal com quedarà el dia que finalment sigui construït.

]]>

L’espai és el missatge. Per això la roda de premsa de presentació de la sisena edició del Sónar+D es va fer ahir a la seu de la Barcelona Tech City (BTC), l’associació que aplega emprenedors i empreses de l’entorn tecnològic. “La casa dels emprenedors”, com diu Miguel Vicente, membre de la junta directiva de la BTC, una associació que comparteix ecosistema amb el congrés sobre creativitat, tecnologia i negoci que organitza el Sónar i que se celebrarà del 13 al 16 de juny simultàniament a la 25a edició del festival. Per tot plegat, a la Fira de Barcelona hi haurà més de 100 activitats, 150 ponents, 5.000 acreditats de 3.000 empreses de 65 països i un pressupost d’1,1 milions d’euros, dels quals 150.000 els aporta l’Ajuntament de Barcelona i 165.000 la Generalitat.

]]>