Produccions Blau ha anunciat la finalització de l'adaptació a format pòdcast de tots els episodis de Ses Rondaies Mallorquines, l'històric enregistrament del 1985 amb la veu de l'actriu Maruja Alfaro i la Companyia Zanoguera-Alfaro, sota la direcció de Joan Mas i la producció tècnica de Joan Bibiloni.

La idea original de Pork Mort va néixer d’una conversa entre Jaume Mayans i Sergi Seri Amat. Jaume volia fer un còmic històric amb pinzellades de fantasia –una mena de Joc de Trons ambientat a les Balears–, però Seri li va proposar donar-hi una volta i convertir aquella historieta il·lustrada en un joc de rol. El projecte va fer un gir de 180 graus i es va transformar en un univers fosc i apocalíptic que beu directament del folklore balear, on la fantasia i la història de les rondalles s’entrellacen. Juntament amb Mer Prats i Daniela Kropeit, han donat vida a un món decadent i grotesc on la sobrassada està prohibida i la realitat s’esfondra sota el pes dels seus propis mites. Parlam amb ells sobre el procés creatiu, el rerefons folklòric i el futur del projecte.

A punt de ser declarades Patrimoni Cultural Immaterial de Mallorca pel Consell Insular i més vives que mai, amb noves versions, nous enfocaments, nous narradors i nous espectadors, les rondalles mallorquines de tota la vida s’acosten als més joves i al públic familiar en una nova edició del cicle Rondalla encadenada. Palma, Santa Margalida, Artà, Felanitx i Marratxí són les localitats que acolliran les sessions d'aquest cicle.

El Consell de Mallorca continua avançant per declarar les rondalles mallorquines Bé d'Interès Cultural Immaterial amb l'objectiu de salvaguardar aquestes tradicions i expressions culturals de l'illa. Aquest dilluns s'ha reunit el Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial per obrir l'expedient de protecció elaborat per l'escriptora Caterina Valriu, que n'iniciarà la tramitació i haurà de ser aprovat definitivament pel ple insular.

La pluja no ha pogut aturar la força de la tradició oral mallorquina. Aquest dematí, Palma ha viscut una nova jornada de la Diada de ses Rondalles, que ha mantingut intacte el seu programa tot i els ruixats persistents. La iniciativa, impulsada per l’Ajuntament de Palma amb la col·laboració de la Institució Francesc de Borja Moll, té per objectiu apropar als carrers de Ciutat els contes popularitzats per Antoni Maria Alcover.

Les rondalles meravelloses que l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria-Toscana recollí l'any 1894, ara fa 130 anys, tornen a estar d'actualitat. La filòloga Caterina Valriu publica 29 rondalles meravelloses de Mallorca (PAM, 2024). Aquesta edició analitza de manera global aquestes rondalles, catalogades com a meravelloses perquè inclouen elements sobrenaturals, i en fa, per primera vegada, una anàlisi especifica i detallada.

El Consell declararà les rondalles patrimoni cultural immaterial de Mallorca com una mesura de salvaguarda d'aquestes manifestacions pròpies de l'illa. En una nota de premsa, el Consell ha informat que la iniciativa ha estat sol·licitada per la institució Francesc de Borja Moll. De fet, fa anys que l'associació demana que es protegeixi el llegat recollit per Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll.

Tal vegada l'has vist solcant l'horitzó per la mar de Capdepera. O és possible que sigui la primera vegada que veus escrit el seu nom. Meitat nin, meitat peix, però amb nom propi: peix Nicolau. Fonts expertes han explicat a l'ARA Balears tot el que saben sobre aquest ésser misteriós (i relliscós) que recorre les aigües de la Mediterrània, sense demanar perdó ni permís, perquè té una única obsessió: nedar.

El folklore i el rondallari de les Balears és ric i parteix d'innumerables orígens, molts ja perduts en el temps o que han perdurat reproduint-se només oralment. Antoni M. Alcover i l'arxiduc Lluís Salvador són els grans noms que recolliren aquesta part de la cultura popular centrada en els éssers mítics de la imatgeria popular i de les persones que els pateixen o se'n beneficien. L'ARA Balears ha consultat diverses fonts i ha parlat amb la llicenciada en Filosofia i Lletres i doctora en Filologia Catalana Caterina Valriu, que està especialitzada en literatura oral, els contes populars i les llegendes i ha escrit nombroses publicacions centrades en els mites de les Balears; la darrera, Maria Enganxa (2023, Disset Edició), un conte que dona una volta a la tradició.

La Institució Francesc de Borja Moll ha presentat una campanya per recaptar doblers amb l'objectiu de publicar el darrer volum de l'Aplec de Rondaies Mallorquines d'Antoni M. Acover, amb l'edició de Josep A. Grimalt i Jaume Guiscafrè.

La Institució Francesc de Borja Moll ha sol·licitat al Consell de Mallorca que declari les Rondalles mallorquines de mossèn Alcover patrimoni cultural immaterial de l'illa. A través d'una instància enviada a la presidenta de l'entitat insular, Catalina Cladera, demanen que es prengui aquesta mesura per tal de salvaguardar els documents i protegir una part clau de la història de l'illa.

“Anellet, fé lo que saps fer! Treu-me una gran platada d’arròs de matances amb una altra gran platada de llom fresc torrat, una quarta de vi i un bon retaló de pa de xeixa i sa cuera i sa forqueta”. I en Joan de la rondalla S’Anellet, inclosa en el recull de mossèn Alcover, s’afua al menjar que l’anellet màgic li ha procurat. Preuat qui el posseeixi, aquest anellet. Arròs de matances, llom fresc torrat, pa... Són molts els plats i aliments que surten en aquestes narracions populars. I ara són en un receptari, editat per Disset Edicions, que firmen Caterina i Paula Valriu i Bàrbara Sagrera: La Cuina de les Rondaies Mallorquines d’en Jordi des Racó. El llibre va ser un dels més venuts durant la 40a Fira del Llibre de Palma, i la segona edició acaba de sortir del forn.

Abans de publicar-se el primer volum de les Rondalles mallorquines de mossèn Alcover l’any 1896, va editar-se el títol Rondaies de Mallorca (1895), una col·lecció de 54 històries que l’arxiduc Lluís Salvador va encarregar recopilar a Antoni Maria Penya, fill major de l’intel·lectual Pere d’Alcàntara Penya. El va enviar a la recerca de la “genuïnitat”, perquè volia “rondalles mallorquines”. Ho explica l’escriptora i doctora en Filologia Catalana Caterina Valriu, estudiosa de la cultura popular. Diu, també, que l’Arxiduc va partir d’una idea “errònia”, ja que les rondalles “des de l’Índia fins a Noruega sempre són les mateixes”. El fet, però, és que Valriu sempre havia pensat que seria interessant estudiar “els bruts” d’aquesta primera col·lecció de rondalles, que va publicar-se en alemany i en català. “Als filòlegs, estudiar aquests documents ens dona molta informació. Sempre havia pensat que els bruts serien per a Viena o qualque altra banda”.

En només 20 dies, la meitat exacta de durada de la campanya de micromecenatge, la Institució Francesc de B. Moll ha aconseguit reunir més d'un 90% del finançament que es necessitava per poder editar el penúltim volum de l'edició comentada de l'Aplec de rondaies mallorquines, una obra començada fa 25 anys i que està a punt d'assolir la seva culminació.

L’Editorial Moll està a punt de culminar una fita històrica: editar el penúltim volum de l’Edició Comentada de les Rondaies Mallorquines. Per tal de poder aconseguir els diners necessaris per publicar aquest volum, l'editorial ha iniciat una campanya de micromecenatge mitjançant la plataforma Verkami. A falta de 40 dies per acabar la campanya, l'Editorial Moll ha aconseguit ja quasi 500 euros. A més, per tal d'incentivar la participació ciutadana l'editorial obsequia cada aportació amb regals que van des d'una bossa de tela amb disseny exclusiu fins a un lot que inclou el Volum VIII de l’ Edició Comentada de l' "Aplec de Rondaies Mallorquines" dedicat pels autors, el volum “Per fat i fat. Contes per tornar a contar” de Bet Abeyà i Caterina Valriu, una bossa de tela amb disseny exclusiu i una tassa amb il·lustració de "La flor romanial".

No és gaire exagerat dir que Maria Magdalena Gelabert Miró (Manacor, 1964) ha dedicat més de mitja vida a Antoni M. Alcover. En els darrers sis mesos, ha publicat dos llibres que són del tot complementaris i no redundants com els seus títols poden fer pensar: La dona a les Rondalles Mallorquines d’Antoni M. Alcover (Edicions Món de Llibres), una adaptació de la seva tesi doctoral, i Antoni M. Alcover i les dones (Documenta Balear), pels quals ha rebut dos premis d’assaig, el Ciutat de Manacor i el Premi Mallorca, respectivament. Entre el 2004 i el 2017, dirigí la Institució Pública Antoni M. Alcover. I és professora de l’institut que du el nom del mossèn. Com a poeta, és autora dels poemaris Dona sàpiens, Essència de mare i A la ciutat.

La Setmana Alcover ha començat aquest dilluns amb l’acte institucional d’obertura. La batlessa de Manacor, Catalina Riera, acompanyà la directora de la Institució Alcover, Bàrbara Sagrera, els familiars de Mossèn Alcover, els estudiosos de la seva obra i molts manacorins i manacorines a la presentació de la biografia per a joves lectors 'Alcover, l’home de les paraules', obra de la professora de la Universitat de les Illes Balears Caterina Valriu.

La XV Marató de Rondalles és un dels símbols i un dels ingredients indiscutibles de la setmana que Manacor dedica a mossèn Alcover. Dijous dia 31 de gener i divendres dia 1 de febrer les rondalles, els escolars, el teatre, la música i tothom que ho desitgi ompliran de fantasia la Institució Pública Antoni M. Alcover.

La XIV Marató de Rondalles, que enguany durarà més de 17 hores, és un dels símbols i ingredients indiscutibles de la setmana que Manacor dedica a mossèn Alcover. El dijous 1 i el divendres 2 de febrer les rondalles, els escolars i tothom que ho desitgi ompliran de mots el casal que ocupa la Institució Antoni M. Alcover.

Princeses que es casen amb jardiners. Fades velles i sàvies joves. Bruixes, madones. Són alguns dels models de dones que apareixen a les rondalles recollides per Antoni Maria Alcover i que Maria Magdalena Gelabert i Miró ha estudiat a la seva tesi doctoral. L’objectiu era aprofundir en el tractament de la figura femenina d’aquests contes populars. Gelabert es declara “alcoverista” i fa més de deu anys que estudia la figura de l’autor mallorquí, tot i que va ser amb diversos articles de Caterina Valriu, directora de la tesi, que va decidir enfocar el seu treball en aquesta direcció. Valriu suggeria que era necessària una investigació més profunda sobre com es desenvolupa la concepció de les dones a les rondalles i s’hi va llançar.