Torna al Gran Teatre del Liceu Manon Lescaut, de Puccini, i ho fa amb un cap de cartell segurament insuperable, com és el fet que la protagonista sigui una Asmik Grigorian esplendorosa, amb un muntatge que signa Àlex Ollé i dirigeix des del fossat Josep Pons. La segona versió musical de la novel·la d’Antoine François Prévost, que amb el títol de La història del cavaller des Grieux i Manon Lescaut, el mestre de Lucca va aconseguir el primer gran èxit de públic. Un èxit que la cúpula de Ricordi, menys el seu cappare i l’amo, no veia clar per tractar-se de la mateixa història que deu anys abans havia pujat als escenaris Jules Massenet amb no poca acceptació. Tot i que encara hi ha qui diu que Manon només n’hi ha una i no es refereixen a la que ens ocupa, indubtablement aquesta ja té el seu lloc entre les que no han quedat fora dels grans circuits. Que Manon sigui la Grigorian és un valor afegit, tant pel que fa a la part dramàtica, en aquest cas imprescindible, com per la vocal, amb una interpretació, excelsa, impecable. 

Hi va haver un temps, i no fa tant, en què existia un ampli teixit crític en el sector cultural de les Illes Balears. De moltes de les exposicions que s’inauguraven, dels discos que s’editaven, de les estrenes cinematogràfiques que arribaven a les Illes i de les obres de teatre que s’hi estrenaven se’n publicaven ressenyes on els experts les analitzaven i en feien una valoració raonada. També dels concerts, dels espectacles de dansa i de gairebé totes les propostes culturals més significatives.