El 1956 el Grup Osborne, empresa dedicada als vins i a les begudes espirituoses, va col·locar una tanca publicitària en forma de bou a la carretera Madrid-Burgos. Aquella silueta, de catorze metres d’alçada, havia estat dissenyada per publicitar el brandi Veterano. Dos anys més tard, el bou va expandir-se per les diferents carreteres de l’Estat. La popularitat d’aquest animal fou tan gran que, avui en dia, encara és un símbol nacional. Fa tres generacions que dins el marc mental dels espanyols es va instal·lar la idea que el bou és l’animal que millor representa Espanya. Tant ha transcendit aquest animal a la cultura i simbologia espanyola que, fins i tot, l’any 2017 el Tribunal Suprem va haver d’aclarir que el toro no és un símbol oficial de l’Estat. Així i tot, molt sovint encara veim adhesius bovins als cotxes. En aquest article veurem que aquest animal és molt més que una marca de brandi o una icona espanyolista. El bou és un animal ben viu a la nostra llengua, toponímia i llenguatge popular. Tant és així que podríem dir que el bou també té una arrel catalana.

El toro d'Osborne d'Algaida ha recuperat l'aspecte original, tot de color negre, després que dimarts aparegués pintat amb la bandera de Palestina. La restauració, que s'ha fet en pocs dies, es tracta de la segona d'enguany, ja que al febrer passat es va fer una pintada sobre la figura en què es podia llegir 'Rich foreign property buyers go to hell' –estrangers rics compradors de propietats, anau-vos-en a l'infern.

El toro d'Osborne de Mallorca ha tornat a ser objecte de pintades reivindicatives. En aquest cas, les crítiques van dirigides cap al problema de l'habitatge. A la nova pintada es pot llegir: "Rich foreign property buyers go to hell" que es tradueix com "que els compradors rics i estrangers de propietats se'n vagin a l'infern".