<![CDATA[Ara Balears - El sexe, en femení]]> 10 <![CDATA[L’orgasme pornogràfic com a font de frustració]]>

Un dels mites que envolten la sexualitat (i no només la femenina) és el de l’orgasme. Que les dues persones hagin d’arribar alhora a l’orgasme, que les dones són més lentes i necessiten més temps o que són ells els qui han de dur el pes i la iniciativa de la relació sexual són alguns dels elements que el conformen i que la sexòloga Leticia Calle critica.

]]> <![CDATA[Prejudicis, silencis i tabús: la sexualitat oculta]]> La sexualitat femenina ha estat, durant segles, un tema tabú. Dimonitzada o patologitzada per a aquelles que reivindicaven el seu dret al plaer, sotmesa i restringida per a aquelles que encaixaven millor dins les estructures d’una societat de dominació masculina. Ara, en canvi, “trobam la sexualitat a tots els discursos”. Són paraules de Meritxell Esquirol, experta en Feminismes i Comunicació. Si bé aquesta nova època d’alliberament sexual introdueix la sexualitat femenina als mitjans, la literatura o la música, Esquirol creu que “encara en xerram seguint estereotips que neixen d’una cultura masculinitzada”.

]]> <![CDATA[“Tot el que sigui riure i gaudir és un benefici”]]> “A la meva època, fins i tot pensar en el sexe era pecat”, explica Laura Martínez (nom fictici), nascuda el 1946. No obstant això, en el primer minut del seu relat, Martínez apaga amb les paraules el prejudici dominant que la tercera edat i la sexualitat són dues idees oposades. “Ja et menjaven el cap des d’abans de fer la comunió”, recorda Martínez, i confessa que aquesta mentalitat l’acabà atrapant: “En aquestes circumstàncies, era molt difícil entregar-se al plaer”.

]]> <![CDATA[“El sexe per plaer encara és vist com un vici”]]> La primera incursió d’Aida Domínguez (18 anys) al món de la sexualitat va ser “molt brusca”. El primer al·lot amb qui va besar-se li va intentar “ficar mà”. Aquest fet li va “xocar molt” i la “va decebre totalment”, confessa. Tenia 12 anys. No va ser fins més tard que va reflexionar-hi i va arribar a la conclusió que entre una “violació” i aquells fets no hi havia tanta distància. No va saber veure-ho abans, pensa, perquè “encara hi ha molts tabús” que envolten el terreny de la sexualitat. “La gent es pensa que la primera vegada que et besaràs amb un al·lot tot serà de color rosa, i no sempre és així”, i per això creu que “sovint callam o no compartim males experiències”. De fet, Domínguez explica que va culpar-se’n ella mateixa, igual que ho varen fer les seves amigues. “La societat ens culpabilitza fins i tot quan som víctimes”, assegura. A més, explica que aquest fet va provocar que actuàs sempre “amb certa desconfiança”.

]]> <![CDATA[Barrera social: plaer i discapacitat]]> La sexualitat és, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), un aspecte central de l’ésser humà al llarg de la seva vida. Sentim plaer des que naixem fins que morim, i abasta dimensions tan diverses com la intimitat, l’erotisme i la manera de relacionar-nos amb la resta a través del cos. És, en definitiva, un pilar del benestar amb un mateix.

]]> <![CDATA[La diversitat sexual cerca més acceptació]]> "No tothom s’atreveix a dir que és bisexual, perquè hi ha una sèrie de prejudicis molt arrelats encara. Hi ha més pressió social en aquest sentit”. Noelia Mellado té 25 anys, és bisexual i ho viu com ha de ser: “amb orgull”. Ha tingut tres parelles estables i amb cada una ha viscut unes experiències particulars, tant vitals com sexuals. Té un discurs crític, perquè ho ha viscut ella mateixa, i és conscient de les dificultats afegides que comporta ser bisexual, tot i estar, com diu, “en ple segle XXI”.

]]> <![CDATA[Dibuixar com una forma de sexualitat]]> Lluïsa Febrer (Sant Joan, 1995) és il·lustradora eròtica i acaba de publicar el seu primer fanzín, Boixar or die. Les seves obres parlen de sexualitat explícita des d’una òptica femenina. “Som una dona d’acció, mai pens gaire bé allò que faig, ho faig perquè em surt”, confessa. Des dels 15 anys que s’interessa per fer il·lustracions eròtiques. “De la meva adolescència ençà, però, he anat evolucionant molt. En aquell moment, la meva intenció era la de provocar, fer un art que incomodava, i no he deixat aquest estil”.

]]>