El president de l’OCB, Antoni Llabrés, ha enviat una carta al canceller alemany Friedrich Merz per demanar-li que el seu govern doni suport a la declaració d’oficialitat i que "no frustri les expectatives de milions de parlants que no volen resignar-se a ser europeus de segona". Aprofitant la recent visita a Mallorca de Merz, Llabrés li ha enviat una carta en la qual exposa els motius pels quals s’ha d’afavorir que el català tingui reconeixement de llengua oficial a la Unió Europea.

Renovar-se o morir. El kabarett polític berlinès renova el repertori amb el canvi del govern a Alemanya i l'arribada del conservador Friedrich Merz a la cancelleria. El diccionari alemany Duden defineix kabarett, paraula germanitzada provinent del francès cabaret, com “art menor en forma d'esquetxos i cançons que critiquen de manera paròdica i divertida la situació política o els esdeveniments actuals”.

El canceller alemany, Friedrich Merz, ha elevat aquests últims dies el to de les crítiques a Israel per la intensificació de l'ofensiva militar israeliana a la Franja de Gaza i les dramàtiques conseqüències per a la població civil. Merz considera que Israel ja no pot justificar el patiment dels civils a Gaza amb la lluita contra Hamàs.

Atenció a aquesta frase per a la història. L’ha pronunciat el canceller alemany, Friedrich Merz: “Alemanya té l’obligació d'exigir-se una contenció més gran que cap altre país a la Terra a l’hora de donar consells a Israel en públic. Però quan es traspassen línies vermelles, quan el dret humanitari internacional és realment violat, el canceller alemany també té l’obligació de dir alguna cosa al respecte”.

El canceller alemany, Friedrich Merz, ha promès aquest dimecres que el seu govern “proporcionarà tots els recursos financers necessaris” per convertir la Bundeswehr –l'exèrcit alemany– en les forces armades "convencionals" –sense armes nuclears– "més fortes d'Europa". Així ho ha assegurat en la seva primera declaració governamental com a canceller al Bundestag, la cambra baixa del Parlament alemany, una setmana després de la seva accidentada investidura.

Alemanya també s’ha sumat a l’Europa de les coalicions fràgils. Friedrich Merz ha arribat ferit a la cancelleria. El cristianodemòcrata, etern aspirant a succeir Angela Merkel, volia fer de la seva arribada al poder una demostració de força del retorn alemany al lideratge europeu, però hi aterra convertit en el símbol més evident de la feblesa de la coalició que lidera entre la CDU-CSU i una socialdemocràcia en davallada. Amb un Bundestag fragmentat i amb l’extrema dreta d’Alternativa per a Alemanya convertida en la primera força de l’oposició, Merz es va estrenar amb una revolta parlamentària inèdita que apunta a una Alemanya imprevisible. La primera potència de la UE, en plena crisi existencial, i amb urgències polítiques, econòmiques i de seguretat pendents, veu com la lògica del consens que fins ara havia convertit Alemanya en un dels pilars de l’estabilitat europea també s’ha posat en qüestió. 

"Alemanya torna a estar en marxa", va proclamar el nou canceller alemany, Friedrich Merz, quan conservadors i socialdemòcrates van anunciar l'acord de coalició per governar la primera potència econòmica europea els pròxims quatre anys.

Amb el sacseig geopolític que ha suposat l'arribada a la Casa Blanca de Donald Trump, l'auge de l'extrema dreta a Europa i la guerra a Ucraïna, un eix franco-alemany políticament fort és més necessari que mai. Totes les esperances del president de França, Emmanuel Macron, estan posades en el nou canceller alemany, Friedrich Merz. El conservador, del mateix partit que l'excancellera Angela Merkel, la CDU, és un europeista convençut i Macron sembla tenir-hi molta més sintonia que amb el seu predecessor, Olaf Scholz. És habitual que el primer viatge oficial a l'estranger d'un nou canceller sigui a França, però Merz s'ha desplaçat a París menys de 24 hores després de ser nomenat. És tota una declaració d'intencions.

Joachim-Friedrich Martin Josef Merz –nom complet de Friedrich Merz– ha passat de ser el rival polític d'Angela Merkel dins del partit conservador a convertir-se en el nou canceller d'Alemanya. Merz, de 69 anys, governarà la principal economia d'Europa els pròxims quatre anys en coalició amb els socialdemòcrates, després que el seu partit guanyés les eleccions federals el febrer passat. I després que hagi aconseguit prou suport al Bundestag per ser elegit cap de govern, tot i l'ensurt de la primera votació, en la qual no ha obtingut prou vots: un avís que probablement no li espera una legislatura plàcida.

A la segona va la vençuda. El conservador Friedrich Merz va ser elegit aquest dimarts desè canceller de la República d’Alemanya al Bundestag, la cambra baixa del Parlament alemany, amb 325 vots a favor, després d’una jornada d’infart en un país poc acostumat als sobresalts polítics. Merz va aconseguir finalment superar els 316 vots que necessitava per convertir-se en el successor del socialdemòcrata Olaf Scholz al capdavant de la primera potència econòmica europea.

1. Desconcert. En un moment crític de la història contemporània, Europa emet senyals inquietants. I genera un cert desassossec, potser perquè n’esperem massa. Estàvem acostumats al món de la Guerra Freda, en què els rols estaven clarament repartits i les àrees d’influència també. I Europa Occidental era territori privilegiat sota el paraigua de la gran potència americana. Amb la caiguda del Mur de Berlín, és a dir, amb l’ensorrament dels sistemes de tipus soviètic, entràvem en un altre món amb un nou estadi del capitalisme en fase expansiva. El simplisme de la postguerra es desbordava i els sistemes econòmics es transformaven a partir de la gran cavalcada tecnològica sobre la qual es va construir el pas del capitalisme industrial al financer i digital. Mentre Rússia es quedava sense el cinturó de països confinats al seu servei i s’estabilitzava en forma de dictadura unipersonal, en mans de l’impenetrable Putin, sortit de l’aparell repressiu de l’antic règim, la Xina entrava en una fase de desenvolupament econòmic i tecnològic que, des d'una distància calculada, li ha permès escalar a la condició de segona potència mundial, i hem tornat així al model bipolar del qual Rússia havia caigut.

El líder de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), Friedrich Merz, ha fracassat en el seu primer intent de ser elegit canceller de la República Federal Alemanya, en un gir inesperat inèdit en les últimes dècades al país. Merz necessitava 316 vots per convertir-se en el successor del socialdemòcrata Olaf Scholz al capdavant de la primera potència econòmica europea, però n'hi han faltat sis. El resultat d'aquesta primera votació evidencia la fragilitat de la majoria de la coalició governamental, que formaran conservadors i socialdemòcrates.

És útil que sigui el mateix Trump qui desmenteixi els seus aduladors. Aquesta setmana l'hem sentit vantar-se de com la resta dels països del món desitgen, segons ell, llepar-li el cul (una imatge certament desagradable). Hem vist també el seu vicepresident, J.D. Vance, fent-se el milhomes amb els xinesos, tractant-los despectivament de “pagesos”, tot i que el pagès més rústic serà sempre més educat, i de conversa molt més interessant, que aquest escriptoret que personifica l'absència de talent, tant en literatura com en política. Per a aquells que ens adverteixen que el trumpisme és més sofisticat del que som capaços d'entendre, o que no fa gaire aplaudien les suposades aportacions literàries de Vance, és bo que els seus referents es mostrin tal com són.

Durant un debat televisiu en campanya electoral, li van preguntar al canceller alemany sortint, Olaf Scholz, si pujaria a un avió pilotat pel líder conservador, Friedrich Merz. “Sí –va respondre sense dubtar–. Suposo que li van donar el títol de pilot justificadament”, va afegir el socialdemòcrata. Merz, que és pilot aficionat, també es va mostrar disposat a portar Scholz al seu avió privat, encara que “depèn d'on”. “De Berlín a casa, sí”, va dir Merz, desitjós de substituir-lo a la cancelleria.

Dos dies abans de les eleccions alemanyes, de les que en sortiria guanyador, Friedrich Merz va plantejar la necessitat de parlar “amb britànics i francesos per saber si la seva protecció nuclear es podia estendre als alemanys”. Instal·lada sota la protecció dissuasiva americana després de la derrota en la II Guerra Mundial, humiliada pel repartiment del territori imposat pels guanyadors, condemnada a viure amb certa contenció la seva voluntat de poder després dels crims del nazisme, Alemanya va apostar per reconquerir Europa amb el seu desplegament econòmic encara que fos amb el braç bèl·lic lligat. Ara, davant la deriva trumpista d’Amèrica, el líder democratacristià s’allibera dels tabús de la història i busca l’empara en els seus rivals europeus: França, que mai podrà evitar creure’s el centre d’Europa, i la Gran Bretanya, sempre amb un peu fora de casa –un trosset mar endins–, que ara, amb Keir Starmer al poder, dona mostres de voler deixar enrere certes desconfiances derivades de la natural decantació de les Illes per la via atlàntica.

Tres vegades en la història els cancellers de la República Federal d’Alemanya han pres decisions estratègiques que han obert la porta a un futur millor per a Europa. Avui no s’obre només una oportunitat per a un quart moment històric, sinó que també el necessitem amb urgència. Si el nou govern de coalició del país dirigit per Friedrich Merz sap aprofitar l’ocasió que li ofereix aquesta crisi, tant Alemanya com Europa tiraran endavant. Si no, a finals de la dècada del 2020 l’una i l’altra hauran retrocedit més i més de pressa del que gairebé tots nosaltres ens hauríem imaginat en els nostres pitjors malsons fins i tot fa unes setmanes.

1. Fermesa. La democràcia cristiana alemanya (CDU-CSU) arriba davant de l'extrema dreta (AFD) i el seu líder, Friedrich Merz, es compromet a formar un govern de coalició amb la socialdemocràcia (SPD) per impedir l’accés dels neofeixistes al poder. Aquesta és la fórmula per anunciar el resultat de les eleccions amb voluntat de distensió. Però també es pot dir d’una altra manera: l’extrema dreta ha doblat els vots de fa tres anys i arriba en segona posició, mentre que la socialdemocràcia s’enfonsa amb el pitjor resultat des del final de la Segona Guerra Mundial. I el panorama ja no és tan tranquil·litzador. Tanmateix, Friedrich Merz, malgrat ser considerat un representant del sector més conservador de la dreta alemanya, a diferència dels seus col·legues europeus no ha tingut cap dubte a anar a buscar l’esquerra per configurar la majoria de govern. La història compta. I la dreta alemanya no està per a frivolitats. Sembla que la fermesa d’Angela Merkel segueix pesant: amb el feixisme no s'hi juga. Que n’aprenguin les dretes europees, començant per l’espanyola.

Berlín, Brussel·les, Kíiv, Washington i Riad són escenari, aquesta setmana, de converses clau per al futur immediat de la seguretat europea. Amb el veredicte de les urnes alemanyes sentenciat, una Unió Europea decidida a evitar un fracàs col·lectiu a Ucraïna busca guanyar-se un lloc propi com a actor decisiu en una pau encara totalment abstracta. Tres anys després de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, i només un mes després del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, la consciència de vulnerabilitat que sent en aquests moments la UE l’obliga a repensar els equilibris i les aliances construïts durant més de mig segle de projecte comunitari. El discurs del vicepresident dels Estats Units, J.D. Vance, a la Conferència de Seguretat de Múnic ja s’ha convertit en el símbol d’aquest trencament existencial de l’eix transatlàntic. Un desafiament presenciat en directe pel que aviat serà el nou canceller d’Alemanya, el democristià Friedrich Merz, que va aprofitar la seva primera aparició després de confirmar-se la victòria de la CDU a les eleccions de diumenge per declarar que Europa ha d’esdevenir “independent dels Estats Units”. Merz té pressa per començar a liderar. “La meva prioritat absoluta serà reforçar Europa el més ràpid possible”, deia l’home que s'ha compromès a enviar míssils de creuer Taurus de llarg abast a Kíiv –una línia vermella que l’encara canceller Olaf Scholz mai va voler creuar– i que parla d’accelerar “una capacitat de defensa europea autònoma”.

Alemanya tindrà com a canceller Friedrich Merz, un polític amb una marcada aversió per tot el que sigui públic, pel feminisme i pels drets de les minories, i que ha promès restringir les fronteres “des del primer dia” del seu mandat. És multimilionari, fatxenda i llenguallarg, en línia amb altres líders de la dreta global, però sempre dins dels límits que imposa la hegeliana tradició del liberalisme i el nacionalisme alemanys. Merz representa la CDU que està més lluny de Merkel (la seva política d'acollida de més d'un milió de refugiats, ara fa deu anys, és una fita i un llegat que encara avui molts no saben com afrontar, ni a la dreta ni tampoc a l'esquerra), i també la que té menys problemes per entendre's amb els neonazis d'Alternativa per a Alemanya.

El vicepresident dels Estats Units, J.D. Vance, va fer volar pels aires les relacions entre el seu país i Europa fa una setmana a Múnic. “A la Casa Blanca hi ha un nou xèrif”, va avisar. A Alemanya, la campanya electoral continuava i en un debat televisat el candidat conservador Friedrich Merz retreia a Olaf Scholz que no fos ell el que estigués liderant una resposta europea. Una vegada més, Macron reaccionava de pressa, amb la convocatòria d’una cimera a París per dilluns. Els principals líders europeus van mostrar unitat en el suport a Ucraïna al voltant d’una taula rodona. Scholz, assegut a la dreta del president francès, tornava a exercir un rol secundari, malgrat que Alemanya és el país europeu que més ajuda envia a Ucraïna.