Qualsevol turista que visiti la fortalesa de la Mola, a Maó, quedarà impressionat per una de les obres d’enginyeria militar més imponents de l’illa. En cap cas, però, en els seus plafons informatius hi trobarà cap referència al seu passat fosc. Des de fa sis anys un grup d’historiadors s’encarrega de visibilitzar-lo. Un d’ells és Carlos de Salort. “Hi oferim –assegura– visites guiades. La gent se sorprèn en descobrir que aquesta construcció fou una de les presons més sinistres de l’Estat. De fet, va ser coneguda com l’‘Alcatraz espanyol’ en al·lusió a la famosa illa de la costa de Califòrnia que serví de penal”.

Quan parlam de Son Macià no ens referim simplement al nucli de població, sinó a una extensa zona de domini territorial i cultural que l’habitant de la vall macianera, des d’abans de la creació del poble, ja tenia com a seu. Tot tindria el seu començament dia 21 de gener de 1919, quan Martí Mayol Gelabert, propietari de la possessió de Son Macià, rubricà escriptura de donació de tres quarterades a favor de l’Església catòlica de Mallorca, amb la condició que s’hi bastís un temple catòlic per a tots els fidels de la zona. El 20 de maig del mateix any 1919, l’Ajuntament aprovà el projecte d’una barriada de cases i església en aquests terrenys propietat del Sr. Bisbe. El Pla general el traçà el felanitxer Mn. Joan Capó, autor també del pla del temple i constructor de la creu en pedra de Santanyí que tenim a l’entrada del nucli urbà. Dia 5 de juliol es posava la primera pedra a l’església vella de Son Macià, que per problemes estructurals fou reconstruïda a la dècada dels anys 70. (Història de Son Macià. Tomàs Garau Febrer. Lleonard Muntaner Editor. Palma. 1995)