Explicar la complexitat del món als infants és sovint una tasca difícil que el director suís Claude Barras (Sierre, 1973) domina amb sensibilitat i profunditat. Primer ho va fer amb La vida d'en Carbassó (2016) —nominada als Oscars i premiada als Cèsars, els Premis del Cinema Europeu i el Festival de Sant Sebastià—, en què el director abordava temes com el maltractament infantil i l'orfandat. Ara hi torna amb el seu segon llargmetratge d'animació en stop-motion, Salvatges (2024), que s'estrena aquest divendres –en versió doblada al català– i parla de l'impacte de la desforestació en la natura i les cultures indígenes. “Cada cop hi ha més pel·lícules infantils que només volen divertir i ens hem de preguntar per què” —diu Barras—. “Potser és que els volem allunyar d'una realitat massa dura que no podem canviar”. I afegeix: “No es tracta d'exposar-los a la violència, però cal generar preguntes adaptades a la seva edat sobre la manera una mica estranya que tenim de viure”.