10 Sempre que un artista ens decep volem pensar que una cosa és la persona i l’altra la seva obra, que la seva moralitat pública o privada no té perquè entelar la brillantor de les seves fites com a artista, etc. Hi ha estàndards morals que són dels nostres temps, i que en altres èpoques no estaven al mateix nivell. Però així i tot tendim a posar, al costat de les obres d’envergadura, la petitesa moral dels seus productors, com si, d’alguna manera, sabent que eren imperfectes, barroers, injustos, etc., les seves obres poguessin ser redimensionades, o no ens fessin tanta por.

]]> Quan Emilia Pérez va guanyar el Globus d’Or a la millor pel·lícula de comèdia o musical, tot l’equip va pujar a l’escenari. Allò normal en aquests casos és que hi parli el productor de la pel·lícula o, si no, el director. Jacques Audiard va cedir la paraula a Karla Sofía Gascón i ella es va marcar un discurs que em va fer empegueir des del sofà de ca meva. No pel contingut (deia generalitats cursis com que la llum venç la foscor), sinó perquè clarament allò era Gascón aprofitant les línies que tenia preparades per al premi de millor actriu, que havia perdut contra Demi Moore. Vaig pensar, quina desubicada. Encara que era entendridora aquesta ambició desmesurada i l’anhel de brillar.

]]>