Per acomiadar-se dels espectadors, era habitual que el periodista Joan Carles Muntaner, un dels presentadors de l’Informatiu Balear de TVE a la dècada dels vuitanta, digués coses de l’estil: “... i amb aquest concert de música clàssica us deixam. Fins dilluns, si Déu vol”. Vist amb els ulls d’avui, sobta un acomiadament així, perquè és difícil que ara es doni en cap de les televisions i ràdios actuals, tant públiques com privades. D’aquella manera de parlar –no per una referència esporàdica a Déu, desproveïda, tanmateix, de sentiment religiós i utilitzada com a simple formalisme de l’època– se’n deia ‘mallorquí de trona’. El motiu és que a molts, la manera com els periodistes s’expressaven en el català de les Illes Balears els recordava així com els capellans predicaven damunt la trona de l’església.