El llançament del gran model de llenguatge xinès DeepSeek-R1, amb les seves impressionants capacitats i el seu baix cost de desenvolupament, va commocionar els mercats financers i va donar peu a parlar d'un moment Sputnik en la intel·ligència artificial. Però que un model xinès potent i innovador arribi a igualar els productes nord-americans no ens hauria de sorprendre. És el resultat previsible d'un gran fracàs de la política nord-americana i occidental, del qual la mateixa indústria de la IA té gran part de culpa.

Després del llançament, el 20 de gener, de DeepSeek R1, seguit per l'enorme caiguda de les accions de la fabricant de xips Nvidia i marcats descensos en les valoracions d'altres empreses tecnològiques, alguns van parlar d'un "moment Sputnik" en la cursa sinoamericana per la supremacia en intel·ligència artificial. Tot i que és cert que a la indústria nord-americana de la IA li calia una sacsejada, el que ha passat planteja algunes preguntes complexes.

Aquest dilluns, 600.000 milions de dòlars es van evaporar. La culpable era una empresa xinesa poc coneguda fins ara: DeepSeek. Al treure un nou model d'intel·ligència artificial que igualava els més potents creats als Estats Units, DeepSeek demostrava que podia entrenar una IA capdavantera sense necessitat de xips tan avançats ni centres de dades descomunals com els que tenen els nord-americans. La principal empresa de xips per entrenar IA, Nvidia, va veure com s’esquerdava el consens que marcava que era imprescindible tenir grans quantitats dels seus xips. Les seves accions queien un 17%. Els Estats Units entraven en pànic mentre Xi Jinping celebrava, amb un somriure victoriós, l’Any Nou Xinès.

La irrupció recent de DeepSeek en l'ecosistema de la intel·ligència artificial ha posat de manifest una realitat que molts intuíem, però que pocs s'atrevien a verbalitzar: la democratització de la IA és imparable i les seves implicacions seran molt més profundes del que la majoria de ciutadans imaginen.

La lluita per la supremacia global al segle XXI es disputa entre la Xina i els Estats Units i, com ha passat al llarg de la història, el domini tecnològic és clau per aconseguir-la. Ara no es tracta de la pólvora, sinó dels xips. I, de sobte, irromp DeepSeek. I l'amable i fins ara desconeguda balena xinesa de color blau s'escampa pel món digital i crea el pànic borsari –i tecnològic– entre els Set Magnífics de la indústria: Alphabet, Amazon, Apple, Meta Platforms, Microsoft, Nvidia i Tesla.

Mai en un sol dia s’havien perdut tants diners a la borsa. La start-up xinesa DeepSeek ha aparegut al mercat aquesta setmana i ha revolucionat un ecosistema, el de la intel·ligència artificial (IA), dominat fins ara pels EUA. La primera gran afectada ha sigut Nvidia, que no només tenia l’hegemonia dins dels algoritmes, sinó que s’havia posicionat com l’empresa internacional amb més valor. Des dels EUA s’havia prohibit vendre a la Xina els xips més potents, intentant evitar així la competència dins dels xats intel·ligents o la carrera militar. Però, com en tantes altres regulacions, l’efecte ha estat el contrari a l’esperat: en comptes de desmoralitzar-se amb els xips de segona generació amb què havien de treballar, els creadors xinesos es van motivar encara més: ara veureu del que som capaços. I, almenys a primera vista, des del continent asiàtic sembla que s’ha guanyat no només en capacitat, sinó també en eficiència. Amb una inversió dràsticament menor, DeepSeek ha aconseguit competir a la mateixa lliga que ChatGPT i, sorprenentment, amb més transparència, al ser de codi obert. Canvien les regles del joc i la competència tecnològica a escala global. Però quin paper pot jugar Europa en aquest escenari?

OpenAI, la start-up nord-americana responsable de ChatGPT, ha assegurat que ha trobat proves que la companyia d'intel·ligència artificial xinesa DeepSeek va utilitzar els models propietat de l'empresa nord-americana per entrenar el seu propi competidor de codi obert, segons ha avançat el Financial Times. De fet, cada vegada creix més la preocupació sobre una possible violació de la propietat intel·lectual.

La Xina gaudeix del triomf de la tecnologia d'intel·ligència artificial sobre els gegants nord-americans. L'empresa DeepSeek s'ha convertit en tota una heroïna nacional, en l'exemple de com una petita empresa amb poc capital pot vèncer les molt ben finançades tecnològiques dels Estats Units. També és tot un missatge que les sancions comercials a la Xina per frenar-ne el desenvolupament impedint a les seves empreses accedir als xips més avançats no són efectives. DeepSeek ha esdevingut un rival del famós ChatGPT de l'estatunidenca OpenAI. I, a més, és més competitiu: és gairebé un 90% més barat i sembla igual d'eficient.

El terratrèmol borsari als EUA provocat per la irrupció de DeepSeek, el ChatGPT xinès, no sembla preocupar Donald Trump. El president estatunidenc ha qualificat l'ascens de la companyia asiàtica de "toc d'atenció" per a la indústria tecnològica nord-americana, però ha defensat que pot actuar com a revulsiu: "Si es pot fer més barat, si es pot fer per menys i aconseguir el mateix resultat final, crec que és bo per a nosaltres", ha dit als periodistes que l'acompanyaven a bord de l'Air Force One.