Vladímir Putin està convençut que pot guanyar la guerra a Ucraïna i no deixarà de lluitar fins que es vegi amb les millors cartes per asseure’s a negociar la pau. El president rus explota els dubtes de Donald Trump i augmenta els atacs aeris, mentre aplana el terreny per a una nova ofensiva aquest estiu al Donbàs. Mentrestant, la maquinària diplomàtica del Kremlin busca marcar els temps d’unes converses que ha convertit en un monòleg intimidatori.

Alguns tractats de pau possibiliten la pau; d'altres, més guerra. Què passarà a Ucraïna en el suposat cas que se n'acabi signant un els pròxims mesos? Un altre, de fet, perquè els primers dos que remeten a la situació actual es van signar entre el setembre del 2014 i el febrer del 2015. La història del conflicte no convida gaire a l'optimisme. Almenys per ara. "L'acord de Minsk II tenia com a objectiu posar fi a la limitada invasió russa d'Ucraïna el 2015, però, en canvi, va establir les bases per a la invasió russa a gran escala el 2022", diu Natalia Bugayova, investigadora adscrita a l'Institut per a l'Estudi de la Guerra, un think tank amb seu a Washington. Des d'aquest punt de vista, els dos pactes signats a la capital bielorussa van suposar un fracàs.

Regal de compliment de Londres a Washington. Amb un dramàtic discurs, recordant la invasió d'Ucraïna de fa tres anys i els riscos que corre Europa davant la Rússia de Vladímir Putin, Keir Starmer ha comparegut aquest dimarts a Downing Street per anunciar que el seu govern apujarà la inversió en defensa fins al 2,5% del PIB d'aquí al 2027, i que al final del 2030, el nivell serà del 3%. Starmer abraça així el tradicional "si vols pau, prepara't per a la guerra".

De forma implícita, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha contradit les paraules del president dels Estats Units al Despatx Oval de la Casa Blanca durant la seva trobada d'ahir amb el president francès, Emmanuel Macron. La pressa de Washington a posar fi a la guerra i les prioritats de Vladímir Putin no sembla que coincideixin. Quan li han preguntat en la seva compareixença diària sobre les afirmacions de Trump, segons les quals Rússia estaria oberta al desplegament de forces de pau europees a Ucraïna, Peskov ha remès els periodistes a un comunicat anterior de les autoritats russes en el qual es deia que aquesta mesura seria inacceptable per a Moscou.

Keir Starmer fa un pas endavant en el seu compromís amb el continent europeu i la integritat d'Ucraïna. Hores abans de la reunió informal de líders europeus que ha convocat a París aquest dilluns a la tarda el president Emmanuel Macron, el primer ministre britànic ha anunciat que Londres podria "desplegar tropes britàniques sobre el terreny, si fos necessari", per garantir una "pau duradora" a Ucraïna. En cap cas hi serien mentre hi hagués combats. En un article molt significatiu que publica al diari ultraconservador Daily Telegraph, molt crític i duríssim amb la gestió de Starmer des que va arribar al poder, el líder laborista assegura: "Ens trobem davant d’un moment únic en una generació per a la seguretat col·lectiva del nostre continent. Això no és només una qüestió sobre el futur d’Ucraïna, sinó que també és una qüestió existencial per a tot Europa".

Abans d’arribar a la Casa Blanca, Donald Trump va prometre posar fi a la guerra “en 24 hores”. L’enviat especial per a Ucraïna i Rússia, Keith Kellogg, va dir després que confiava que la guerra pugui acabar-se dins dels primers cent dies després de la inauguració del nou president. Lluny dels despatxos, els soldats del front es fan il·lusions imaginant-se com podria arribar la pau.