"Jo m'hi aproximo poc, als abismes. La por em fa molta por. Penso que en qualsevol moment podria perdre el control i deixar-me caure", assegura Natàlia Romaní (Tarragona, 1967), que dedica el seu nou llibre, Les rutes del sublim (Univers, 2024), a explorar una categoria estètica amb una llarga història i fites literàries, musicals i pictòriques memorables que descriuen la barreja de bellesa i terror que s'experimenta en contacte amb paisatges singulars –o, en alguns casos, considerats sagrats– i davant de fenòmens naturals com una erupció volcànica, un huracà o una tempesta. "El terror i el diví sempre a tocar l'un de l'altre en una mateixa emoció", hi llegim.