Els clàssics romans ja van deixar escrit que les celtes eren dones empoderades. Ho veien com un fet molt exòtic. A Britània, els celtes van tenir reines poderoses, com Boudica, que al segle I dC governava la tribu dels icens i que, quan va enviduar, es va enfrontar als romans i va arrasar Camulodunum (Colchester), Londinium (Londres) i Verulamium (St. Albans). Una altra reina celta que la història ha volgut recordar és Cartimandua, que va ser reina dels brigants entre l'any 43 i el 69, i va decidir aliar-se amb els romans. Les dones celtes podien tenir propietats i utilitzar-les com volguessin sense haver de demanar permís ni a pares ni a marits. Es podien separar, el divorci era senzill i no estava mal vist, i emportar-se totes les seves possessions. I, si estaven casades, qui decidia què fer amb el patrimoni era qui n'havia aportat més.