Caliu, bauxa, festa. En sentit estricte, un caliu és una brasa o un bocí de carbó encès. En sentit metafòric, però, caliu també és escalf, calentor o “ambient d’entesa i afecte entre les persones”. Aquesta definició, que just apareix al Diccionari de la llengua catalana de l’IEC i, en canvi, no surt al DCVB, ens fa pensar en la imatge d’un grup de persones envoltant, en comunió, un foc o fogueró. Aquest és precisament l’ambient de la bauxa de la revetla de Sant Antoni arreu de Mallorca. I és aquest sentiment de pertinença a la comunitat allò que ha fet, en les darreres dècades, expandir el coneixement lingüístic de la festa. Vocabulari i expressions que no són només patrimoni dels pobles més santantoniers, sinó de tot un poble bruixat pel dimoni.