Record aquell 16 de gener, fa més de quaranta anys. Érem a la casa de Montuïri i el meu padrí em va dir: “Prepara’t, demà anam de festa”. Vaig córrer cap a ell amb una gran alegria i li vaig demanar: “Anirem a veure els cossiers?”. “No, home, no. Els cossiers són per Sant Bartomeu. Nosaltres anirem a Muro a veure les beneïdes de Sant Antoni”, va contestar. I així va començar la meva primera festa de Sant Antoni. Record una gentada al carrer, la música omplia l’aire, un tractor desbaratava el compàs, els porcs i les porcelles, les guardes d’ovelles que anaven d’un lloc a altre, els cans de bestiar fidels a l’amo i, per descomptat, el capellà beneint els animals. També, que després de la festa vàrem fer un vermut, com altres vegades; vaig menjar la meva tapa de calamars a la romana i vaig beure el meu tassó de pinya.