El record sonor d’un disc mític contra el franquisme i a favor de la llibertat, les empremtes emocionals intangibles de tantes obres de teatre en un escenari també mític i un crit de ràbia en un món que perpetua la injustícia configuren una proposta molt personal i poètica de Carlota Subirós que, ves per on, coincideix amb les commemoracions de la mort de Franco.

Des de la platea del Teatre Lliure de Gràcia, la directora i dramaturga Carlota Subirós va decidir que el món de l'espectacle seria un dels motors de la seva vida. Encara era una nena quan va assistir com a espectadora a la sala del carrer Montseny, i l'experiència li va fer néixer la vocació de creadora. Anys després, el 1997, va estrenar-hi el primer muntatge, El malaguanyat, de Thomas Bernhard, i des d'aleshores no hi havia tornat a treballar. Per això, quan li va arribar la proposta de crear per a aquesta temporada una peça en aquella sala, a Subirós se li van despertar els records d'infantesa i una pregunta que encara la persegueix: quin és el sentit de fer teatre? A partir d'aquesta experiència personal, la directora ha posat fil a Olympia, un espectacle de creació que reflexiona sobre l'ofici i l'art a través del que ella ha viscut, però també de les vivències de la resta de l'equip que l'acompanya. Olympia s'estrena aquest dijous i es podrà veure fins al 2 de febrer.