Jenny Best estava decidida que el seu fill tingués una bona relació amb el menjar des de la primera queixalada. Uns anys abans, com a ballarina professional, ella havia patit trastorns alimentaris. Però fes el que fes, no ho aconseguia. “Vaig fer les farinetes casolanes, vaig comprar una batedora molt cara i vaig intentar preparar-ho tot des de zero, però des del primer dia a ell no li va agradar”, explica, fent una ganyota de dolor quan recorda aquella època, de la qual ja fa vuit anys. “Plorava, arquejava l'esquena, girava el cap i, sobretot, no li agradava que li acostés la cullera a la cara”.