L'informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil ha revelat una possible maniobra de la trama vinculada a l'exsecretari d'Organització del PSOE Santos Cerdán per sortir beneficiat en l'obra de remodelació de la terminal de l'aeroport de Palma per més de 198 milions d'euros.

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha posat la directa en l'Operació Renovació que prepara per al PSOE. De fet, la maniobra busca un doble objectiu: primer, esborrar tot el rastre de Cerdán al PSOE fulminant els seus col·laboradors més estrets, una mica a l'estil de Stalin amb Trotski; i, segon, incorporar noves figures que serveixin per rellançar un partit encara en estat de xoc. I aquí, fidel al seu estil, ha sorprès tothom amb el nomenament de la valenciana Rebeca Torró Soler com a nova secretària d'Organització del partit.

El cas Santos Cerdán ha donat munició al PP per tractar de donar el cop definitiu al govern espanyol. Els atacs a Pedro Sánchez per la presumpta corrupció de l'ex número tres socialista van en augment, i més ara que ha ingressat a la presó. Els populars, però, van més enllà del PSOE i tracten d'ampliar el nombre de damnificats políticament per l'escàndol. A banda dels aliats parlamentaris de Sánchez al Congrés, a qui fa setmanes que els populars acusen de complicitat per no retirar-li el suport, el PP també ha exportat l'atac a Catalunya i el País Basc.

Han passat més de 24 hores des que Santos Cerdán es troba en presó provisional, la més feixuga de les mesures cautelars que existeixen en la jurisdicció penal, i el Tribunal Suprem encara no ha ordenat cap diligència per aconseguir proves. Ocultar-les, alterar-les o fer-les desaparèixer era el risc que va motivar la privació de llibertat. Com és que Leopoldo Puente encara no ha actuat? Com és que no ha escorcollat ja el seu domicili?

1. Deixadesa. Diu el president Sánchez, en resposta a la presó preventiva de Santos Cerdán: “El PSOE ha actuat de manera contundent des del primer moment”. Em sembla que, més aviat, hauria hagut de dir “des del darrer moment”. El president i el partit han reaccionat quan les facècies de Santos Cerdán s’han fet públiques a través dels informes de l'UCO. Però, fins llavors, l’ínclit home de confiança a qui Sánchez va encarregar la renovació del PSOE, convençut que era el millor per ordenar la casa i per a altres tasques d’enginy com la relació amb el president Puigdemont, portava anys fent de les seves, sense que aparentment el president hagués sospitat res. Mentrestant, el protagonisme del personatge no feia més que créixer, remenant totes les salses, les visibles i les subterrànies.

"Són moments molt durs per a la coalició de la investidura. Som conscients del problema, però la solució no passa per tirar la tovallola, creiem que podem seguir governant". Fonts de la Moncloa resumeixen així la pitjor etapa dels set anys de Pedro Sánchez al govern espanyol l'endemà que el fins fa poc número tres del PSOE ingressés a la presó de Soto del Real per corrupció. "Veure entrar a la presó Santos Cerdán és una imatge tan esfereïdora com decebedora. Sent conscients que aquesta imatge era possible arran de fets vergonyosos i terribles, no deixa de ser una imatge decebedora i dolorosa", deia la portaveu de la Moncloa, Pilar Alegría, en la roda de premsa posterior al consell de ministres d'aquest dimarts.

L'entrada fulgurant i sense fiança de Santos Cerdán a la presó es pot entendre com una resposta directa del Suprem a la sentència del Constitucional que avala la llei d'amnistia. És, clarament, una forma de criminalitzar l'amnistia i el fet de concedir-la a qui es concedeix: independentistes catalans. El sil·logisme és clar: primera premissa, Santos Cerdán és un corrupte; segona premissa, Santos Cerdán va negociar l'amnistia; conclusió: l'amnistia és corrupta. És tan obvi que no calen explicacions, només la retòrica per donar-li gravetat i un aire tenebrós, de traïció a Espanya. Titulars com: “Santos Cerdán reconeix que va negociar l'amnistia perquè era essencial per a la investidura de Pedro Sánchez” simplement descriuen com funcionen les negociacions polítiques, però de sobte aquestes negociacions apareixen com el que sempre repeteix la dreta: una cosa il·legal, il·legítima, vergonyosa, una traïció a Espanya a canvi de l'interès d'un partit i d'una persona. Una porqueria, com va dir Felipe González. Dilluns, dins la furgoneta que entrava a la presó de Soto del Real, no hi anava Santos Cerdán tot sol: l'acompanyava l'amnistia.

"No hi ha cap element, de mínima consistència, que permeti considerar com a hipòtesi mínimament factible que Koldo García tingués la condició d'agent encobert o provocador, una suposada condició en la qual hauria persistit durant anys, havent establert una intensa relació amb Santos, sens dubte molt abans que tingués lloc la formació del Govern progressista i les negociacions amb les forces polítiques nacionalistes a què l'investigat reiteradament es refereix com a motiu motor de la seva imputació". Amb aquesta contundència el magistrat instructor del cas Cerdán, Leopoldo Puente, desactivava aquest dilluns una de les principals insinuacions de l'estratègia de defensa de l'ex número 3 del PSOE: que Koldo García, l'exassessor de l'exministre José Luis Ábalos, provoqués els delictes en connivència amb la Guàrdia Civil.

El jutge del Tribunal Suprem Leopoldo Puente ha enviat a presó provisional sense fiança el fins ara número tres del PSOE i mà dreta del president espanyol, Pedro Sánchez, Santos Cerdán. El dirigent socialista, que va dimitir de tots els càrrecs arran de l'informe de la Guàrdia Civil que l'apuntava, s'ha defensat assegurant que és una "persecució política", pel paper que va tenir a l'hora de fer de pont amb el PNB i EH Bildu, i també amb l'expresident Carles Puigdemont i Junts. Fins i tot ha augurat que el pròxim a caure seria el ministre Félix Bolaños, interlocutor amb ERC. Ara bé, el que és cert és que no ha convençut en cap cas el jutge i la interlocutòria que en decreta la presó és demolidora: el situa com a cap de la presumpta trama corrupta i apunta que hi hauria més diners defraudats i més implicats. A continuació, els principals arguments del jutge Leopoldo Puente:

Quan es juga a escacs, la prioritat és protegir el rei, i per fer-ho cal preservar abans la reina, el cavall, l’alfil, la torre... i els primers a sacrificar sempre són els peons. Però si la política espanyola fos una partida entre Pedro Sánchez i tota l'oposició de la dreta, comptant també la judicial, al president espanyol n'hi quedarien pocs, de peons, ja que està en aquell punt que comença a veure amenaçades les peces més importants del tauler. Aquest mateix dilluns el Tribunal Suprem ha enviat a presó sense fiança qui fa poques setmanes era un dels homes de la seva màxima confiança, Santos Cerdán, l'ex número tres del PSOE, per presumpta corrupció, i la setmana passada el jutge del cas Begoña va moure fitxa per imputar un dels soldats clau de Sánchez a la Moncloa, el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, per suposadament haver contractat de forma irregular una assessora per a la dona del president espanyol. Tots dos van ser essencials a l'hora de constituir la majoria plurinacional: Cerdán amb l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont —és a qui Sánchez encarregava les empreses més difícils—, i Bolaños amb Esquerra, el ministre que es va fer la foto amb Oriol Junqueras.

Santos Cerdán afirma que és víctima d'una cacera política. Apuntem com a curiositat que la intel·ligència artificial ha ampliat el catàleg d'excuses dels (presumptes, sempre presumptes) polítics corruptes: ara poden adduir que no reconeixen la seva veu quan l'escolten en una gravació, perquè pot haver estat simulada, o recreada, per una IA. A la vegada, la defensa de qui va ser secretari d'organització del PSOE i mà dreta de Pedro Sánchez també posa en dubte la credibilitat dels informes de l'UCO, la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, línia que fa gràcia perquè no deixa de tenir una certa aroma indepe i esquerranosa, que remet a l'advocat Benet Salellas. En efecte, hem vist alts comandaments i desenes d'agents de la Benemèrita prestant fals testimoni al judici del Procés, i també sabem de l'existència i les actuacions de la policia patriòtica durant anys i panys, amb nombrosos informes falsos que cercaven incriminar persones i organitzacions concretes. També coneixíem jutges que dicten presó sense fiança a velocitat supersònica segons qui sigui o en quines files polítiques militi l'investigat, com li ha passat ara a Santos Cerdán. L'existència de les clavegueres de l'estat està fora de dubte, el que és més dubtós és que serveixin per exculpar Santos Cerdán de la seva pròpia (i presumpta, sempre presumpta) claveguera. Sabem de fa temps que un mateix argument, en mans degudament hàbils, pot servir per defensar una cosa i la contrària.

Vestit amb americana i corbata, sense muda de recanvi, a Santos Cerdán no se l'havia advertit que un cop entrés al Tribunal Suprem ja no en sortiria pel seu propi peu. En qüestió de dies, l'ex número 3 del PSOE haurà passat de ser la mà dreta de Pedro Sánchez a Ferraz a ingressar a la presó de Soto del Real aquest dilluns, després de la seva primera declaració com a investigat en el que ja és el cas Cerdán, un escàndol de corrupció que ha sacsejat bruscament la legislatura espanyola. El fins fa poc secretari d'organització dels socialistes ha negat ser el "líder" d'una presumpta trama de cobrament de comissions il·legals derivades d'adjudicacions, tal com el retraten la Fiscalia i el jutge instructor, i ha optat per presentar-se com a víctima d'una "persecució política" pel fet de ser la persona que va fer possible el gir polític a l'Estat l'any 2018 amb la moció de censura a Mariano Rajoy i la nova investidura de Pedro Sánchez l'any 2023 a canvi de l'amnistia a l'independentisme. "Soc un dels arquitectes d'aconseguir governs progressistes a Espanya. Especialment, se'ns ha atacat des del 2023, i per això soc aquí", ha afirmat durant la seva declaració.

Una de les imatges de la legislatura espanyola es produirà aquest dilluns quan Santos Cerdán, fins fa poc el número 3 del PSOE, entri per la mateixa porta que anys enrere entraven els líders de Junts i Esquerra pel Procés, ara amnistiats gràcies a una llei que ell mateix es va encarregar de negociar amb Carles Puigdemont a Brussel·les. La política espanyola a vegades sorprèn amb uns guions que semblen de ciència-ficció. O no tant? En aquest context de sospita sobre l'acció de la justícia contra Pedro Sánchez, hi ha qui creu que s'ha posat el focus sobre Cerdán perquè tenia el rol que tenia en aquesta legislatura.

Quan un ésser viu es corromp, el que fa és experimentar una transformació. Continua sent allò que és, però en una forma deteriorada, degenerada. La corrupció, del llatí corruptio-ōnis, és una degradació del que es considera l’estat ordinari o "normal", un estat inferior vers el qual qualsevol ésser viu està exposat a transitar. En el cas de les persones, l’accepció no té un significat només biològic, sinó també moral i, per extensió, molts cops també legal. En els darrers casos, ens referim a la transgressió d’un codi que aquell home o dona s’havia compromès a respectar. La corrupció política presenta distintes expressions i dimensions, tantes com les normes que poden ser violades, molt sovint més d’una al mateix temps. La corrupció econòmica constitueix, per tant, només una de les corrupcions polítiques possibles, malgrat que de les més freqüents i la que genera més rebuig en la societat. Es dona quan algú aprofita el seu poder polític per aconseguir il·legítimament un benefici privat. Sovint es tracta de diners, però ni de bon tros de forma exclusiva.

Amb la caiguda en desgràcia de Santos Cerdán, Pedro Sánchez es queda no només sense un secretari d'organització al PSOE sinó sense una de les persones del seu cada cop més reduït nucli de màxima confiança. El president del govern espanyol es confessa profundament afectat no només per l'impacte polític que té l'escàndol sinó pel dolor en l'àmbit personal que suposa que l'hagi enganyat qui durant anys ha estat la seva mà dreta, de qui diu no haver sospitat res fins al mateix dia de la publicació de l'informe de l'UCO. Cerdán s'encarregava de mantenir en ordre el partit en nom de Sánchez i tenia entre mans algunes de les carpetes més delicades de la legislatura, com la interlocució amb Junts. Com va ascendir fins a aquesta posició de poder?

Sánchez no perd puntada. Ha saltat a la primera oportunitat que ha tingut: no a les exigències dels Estats Units d’augmentar la despesa militar fins a un 5% del PIB. Un missatge del gust de bona part del seu electorat, que li dona una mica de color al seu perfil tocat i confirma que ara per ara la seva agenda no inclou la possibilitat del pas enrere. Són dies de molta fressa i poca endreça. I el PP només fa soroll, incapaç d’afrontar aquesta crisi amb iniciatives concretes que marquin perfil: es limita a fer girar la sínia al ritme del "capo Sánchez".

La presidenta del Congrés i expresidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, va assegurar durant una gala d'entrega de premis a Mallorca que no permetrà "que s'intenti embrutar el meu nom, ni el de gairebé tots els socialistes que són gent honesta".

S'imaginen disposar cada any d'uns 50.000 milions d'euros més per a serveis públics i socials? És una quantitat que supera el pressupost anual conjunt de la Generalitat, incloent-hi tot el sector públic, que gestiona més de 40.000 milions. I és una quantitat astronòmica sorgida d'estudis que miren de quantificar el cost dels casos de corrupció com el de Koldo García, l'exministre José Luis Ábalos i l'ex número tres del PSOE, Santos Cerdán. Segons Transparència Internacional, un organisme no governamental especialitzat en la matèria, Espanya se situava l'any passat amb una puntuació de 56 sobre 100 en l'índex de percepció de la corrupció, que analitza 180 països (0 molt net i 100 molt corrupte), és a dir, a prop del color vermell del semàfor i lluny dels estats més ben valorats, com Dinamarca (90), Finlàndia (88) o Singapur (84).

Koldo-Ábalos-Cerdán. I la Guàrdia Civil entrant a Ferraz 33 anys després. Ha tornat a passar –el mateix de sempre, caldria dir–. Quan tornar al passat sempre és regressiu, involutiu, depressiu. I això que la novetat és que no n’hi ha cap. I l’única sorpresa no és pas que torni a passar sinó que torni a passar, immutablement, de la mateixa forma, sense cap canvi i en la versió matussera més barroera –diners bruts i ministeris, enregistraments i sobres, prostitutes i constructores–. Sense cap sofisticació afegida. La fossa sèptica del trinco-trinco i avall. El mateix de sempre. Però l'any 25 del segle XXI. És a dir, que passa quan volíem creure que de la dècada anterior, l'ominosa dècada de la metàstasi de les corrupcions –1.611 casos de corrupció l’any 2014, 305 dels quals macrosumaris–, n’havíem après alguna cosa, s’havien establert tallafocs sòlids i ens havíem conjurat a un particular mai més perquè mai més passés. I no. Ja ho veuen. Sant tornem-hi. El mateix. Al cap del carrer. Tan gran el cràter del forat negre com denses la frustració, la impotència i la devastació democràtica. 

La Guàrdia Civil ha entrat aquest divendres al matí a la seu del PSOE i al ministeri de Transports per recopilar informació sobre Santos Cerdán i José Luis Ábalos. Concretament, després que ho hagi acordat l'instructor del cas al Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, agents de la Unitat Central Operativa (UCO) s'han presentat al carrer Ferraz de Madrid, on s'hi han estat tres hores, per clonar els continguts del compte de correu electrònic corporatiu de l'ex número 3 del partit i han fet el mateix a la seu ministerial per accedir al compte corporatiu d'ús personal exclusiu de l'exministre, segons han confirmat tant fonts del PSOE com de Transports. El moviment s'ha produït després que Puente hagi decidit ampliar la investigació sobre les presumptes comissions il·legals en l'adjudicació d'obres públiques amb la citació de cinc empresaris com a investigats. L'instructor, a més, ha demanat a l'Audiència Nacional que imputi dos excàrrecs de Transports contra qui veu "indicis consistents".