La publicació d’un llibre com aquest és important: per la veu que representa i pel fons d'allò que explica, que ens toca de molt més a prop del que podria semblar. El text que l’inaugura va ser la pedra filosofal que va transformar la vida de Binyavanga Wainaina (1971-2019), malauradament mort massa jove. No el va escriure pensant a publicar-lo: era la resposta irada, via correu electrònic, d’un escriptor que no podia més de rebre sempre la mateixa petició: “Perdona, podries escriure alguna cosa sobre Àfrica?”. Va ser un text que va córrer com la pólvora de pantalla a pantalla fins que l'autor el va convertir en símbol dels escriptors africans contemporanis i d’una nova manera d’escriure sobre els llocs: Àfrica no és un país, Àfrica no és un desert, Àfrica no és un nen amb la panxa inflada, Àfrica no és un safari de girafes i lleons, etcètera.