El primer capítol, en realitat una sola escena, de Gent en el temps, la novel·la que Massimo Bontempelli (Como, 1878–Roma, 1960) va publicar el 1937, és impressionant. Una dona ja gran, una matriarca “totpoderosa”, “prepotent” i presumiblement tirànica a qui tothom anomena la Gran Vella —el nom fa la dona, en aquest cas—, és al llit a punt de morir. Ella ho sap i no tan sols no la preocupa el desenllaç imminent sinó que l’espera. Més conforme que resignada, sap que s’ha de morir i està preparada. Per això no necessita ni el metge que té al costat per curar-la, ni el notari que s’ofereix per concretar el testament, ni el sacerdot que vol donar-li el viàtic. La Gran Vella ho ha disposat tot i ja només li queda una última cosa: anunciar als seus familiars —el fill, la nora i les dues netes petites— que cap d’ells “no morirà vell”. La profecia de la predifunta causa estupor i pànic.