La insistència en les dificultats de fer filosofia en català no té com a finalitat provocar impotència o inacció ni tampoc desànim, sinó que, precisament, cerca motivar una reacció i pensar en la creació de possibles estratègies que permetin sortir d’aquest estat de marginalitat i, a vegades, d’automarginació. I per això, cal saber quin és el panorama editorial, com ha anat evolucionant i quines obres i autors formen part de l’univers filosòfic en català, encara que som conscient que l’anàlisi sobre l’estat de salut del pensament s’hauria de fer més extensiva i valorar altres paràmetres com el nombre de tesis i treballs de grau i recerca de filosofia redactats en català, les referències bibliogràfiques, el nombre de professors de filosofia que imparteixen les classes habitualment en català i altres dades quantitatives com el nombre de conferències pronunciades, a més d’aspectes qualitatius com les motivacions que han duit alguns filòsofs catalans a renunciar voluntàriament a publicar els seus llibres en català. Però no és el lloc de fer un estudi tan ampli i detallat, ja que això pertoca a investigadors i especialistes. El que sí que faré és abordar amb vocació bibliòfila algunes iniciatives editorials amb la convicció que la normalització cultural requereix posar a l’abast de la ciutadania un ampli ventall d’obres de filosofia per a tots els públics.