Luigi Mangione ja s’ha convertit en un personatge de pel·lícula. En té fins i tot el nom. Aquest noi de casa bona de Baltimore, presumpte autor de l’assassinat de Brian Thompson, el director executiu de United Healthcare, una de les principals asseguradores mèdiques dels EUA, ha tornat a posar sobre la taula un dels grans temes socials que pateix el país: la desigualtat en termes de salut. I, de rebot, aborda la diferència que hi ha entre la violència legitimada i la que no ho està. Avís per a hiperventilats: no es tracta de justificar res, sinó de pensar. Encara que dir a un hiperventilat que pensi sigui una contradicció.

L'assassinat de Brian Thompson, director executiu de United Healthcare, ha posat en relleu la frustració col·lectiva als Estats Units amb les companyies d'assegurances mèdiques. A les xarxes socials, algunes persones han aplaudit el presumpte autor del crim, Luigi Mangione, i han expressat pocs remordiments per l'homicidi assenyalant Thompson com el dolent de la pel·lícula.

Tot va començar uns minuts després que es conegués la terrible notícia que el director executiu de UnitedHealthcare, Brian Thompson, havia estat tirotejat mortalment al centre de Manhattan. Fins i tot abans que se’n sabessin els detalls, internet ja anava ple d’especulacions sobre si l’empresa s’havia negat a cobrir les factures mèdiques del presumpte assassí i de debats sobre si l’assassinat era una resposta raonable.

D'acord amb les dades que es desprenen del seu perfil a les xarxes socials, Luigi Mangione era un apassionat de la tecnologia de la Ivy League que mostrava amb orgull el seu aspecte bronzejat i musculat en fotos a la platja i en imatges de festes amb companys universitaris. Era l’alumne amb millor nota d’una prestigiosa escola preparatòria de Baltimore, va obtenir els títols de grau i màster a la Universitat de Pensilvània i va exercir com a conseller principal en un programa preuniversitari a la Universitat de Stanford, Califòrnia. Amb les seves credencials i connexions, podria haver acabat sent un emprenedor o el director executiu d’alguna de les pròsperes empreses familiars. En canvi, els investigadors sospiten que va seguir un camí diferent.