La veritat és que catòlics, el que es diu catòlics, no ho eren gaire, si entenem aquesta paraula amb el significat actual, amb una Església més oberta i ecumènica que no aleshores. Instal·laren a l’Arxipèlag la Inquisició tot i les reticències de les autoritats locals, el ficaren a les seves guerres i varen treure tot el suc possible de les Illes. Això, sense comparèixer-hi mai. I Ferran, qui era el ‘nostre’, com a monarca d’Aragó, fou un individu sense escrúpols. El seu regnat no fou un període favorable per a les Balears, sinó tot el contrari. Recordam aquesta parella mitificada quan es compleixen 550 anys de la seva proclamació com a reis de Castella, el 1474, a la qual seguiria, el 1479, la de sobirans de la Corona d’Aragó. I ho feim seguint els estudis d’Eduardo Pascual, Ricard Urgell, Miquel Àngel Casasnovas, Josep Juan Vidal, Mateu Colom i Ernest Belenguer.