El doctor Tomás Chivato, degà de la Facultat de Medicina del CEU San Pablo, és un dels impulsors de la implantació del centre a Mallorca a través del CEU Beato Luis Belda, que començarà a funcionar el curs vinent amb els graus de Infermeria, Fisioteràpia, Psicologia i Medicina. Defensa que el projecte neix amb la voluntat de contribuir a la societat balear i reivindica la convivència entre universitat pública i privada com a models complementaris.

La implantació del centre adscrit CEU Beat Luis Belda a Palma ha reobert el debat sobre el creixement de la universitat privada a les Balears i les condicions en què s'estan autoritzant noves titulacions estratègiques com Medicina i Infermeria. Abans que aquesta discussió s’abordi en profunditat, la rectora del CEU San Pablo, Rosa Visiedo, defensa el projecte, rebutja que consolidi un model elitista i reivindica el seu paper dins el sistema universitari.

L’any 1980, només dos anys després de la creació de la Universitat de les Illes Balears (UIB), l’estat espanyol disposava de 23 universitats públiques i només 4 de privades. 18 anys més tard, amb la posada en marxa de la Politècnica de Cartagena (1998), la correlació de forces havia canviat radicalment: 50 universitats públiques i 18 de privades. Avui, gairebé mig segle després, el panorama s’ha capgirat encara més. A l’Estat hi ha 50 universitats públiques i 42 de privades, i les iniciatives empresarials amenacen d’igualar –o fins i tot superar– l’oferta pública.

El centre universitari ADEMA estudia convertir-se en universitat privada sota el nom d’Universitat de Mallorca (UMAC) o adscriure’s a la Universitat Isabel I. Segons Diego González, president de l’entitat, aposta per la primera opció. “La tramitació va avançant. El nostre interès és començar el setembre de 2026. És un projecte ampli que s’anirà implantant de manera progressiva”, comenta. ADEMA preveu oferir onze noves titulacions que no s'imparteixen a les Balears, amb àrees com Biomedicina, Sociologia i Arquitectura, a banda de les que ofereix ara com a centre adscrit a la Universitat de les Illes Balears (UIB) –la universitat pública ja ha anunciat també que implantarà estudis d'Arquitectura.

La Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la UIB ha alçat la veu davant la imminent implantació d’estudis d’Infermeria i Fisioteràpia en universitats privades a les Balears sense una planificació conjunta amb la universitat pública ni amb el sistema sanitari. En un comunicat. la Junta de Facultat adverteix que la formació de professionals sanitaris “ha de respondre a un disseny de país i de comunitat autònoma, i no a una simple oportunitat de negoci”.

El Consell de Mallorca ha aprovat una moció en la qual es defensa un sistema universitari "plural" que mantingui la Universitat de les Illes Balears (UIB) com a "referent central", però que permeti incorporar universitats privades de "qualitat" per "ampliar l'oferta de titulacions i facilitar que els estudiants puguin formar-se a Mallorca sense haver d'anar-se'n a fora". El ple de la institució insular ha donat llum verda a aquesta iniciativa del PP, que també ha tingut els vots a favor de Vox i El PI, mentre que PSIB i MÉS per Mallorca han votat en contra.

La Facultat de Medicina de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha assegurat que vetllarà perquè els hospitals públics universitaris de la xarxa de l’IB-Salut mantinguin la seva vinculació exclusiva amb la universitat pública i no es vegin afectats per l’arribada d’universitats privades que volen impartir estudis de Medicina a les Balears. Tot en un moment en què volen implantar-se a Mallorca amb titulacions sanitàries la CEU San Pablo, Adema (com a universitat autònoma o amb adscripció a la Universitat Isabel I) i el Centre d'Educació Superior Felipe Moreno amb adscripció a la Universitat de Nebrija per impartir Infermeria.

La modificació urbanística decretada pel Govern, per fer possible l'obertura exprés de la universitat privada de Medicina a Palma, ha quedat sense efecte dies després de la seva aprovació. La manca de suport de Vox a la norma que permetia aquesta operació a mida –el decret llei de projectes estratègics– fa que ara mateix no hi hagi cap empara legal per modificar la normativa urbanística que obria les portes de la nova facultat.

El president del Consell d'Estudiants de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Guillem Coll, ha demanat "bloquejar" la creació de dues noves universitats privades a Mallorca, ja que considera que afectaran la qualitat de les pràctiques professionals dels estudiants i acabaran limitant l'oferta pública. Ho ha dit aquest dijous durant la seva compareixença a la Comissió d'Educació i Universitats del Parlament, que havia estat sol·licitada pel PP per exposar la seva visió sobre la situació general de la política universitària.

El Consell de Govern va aprovar divendres passat l’adscripció del Centre Universitari Beato Luis Belda, ubicat a Palma, a la Universitat San Pablo CEU per impartir sis titulacions universitàries oficials de grau: Medicina (tant en modalitat espanyola com bilingüe), Infermeria, Fisioteràpia, Psicologia, Odontologia i Farmàcia. En la sessió plenària d’aquest dimarts, la presidenta del Govern, Marga Prohens, ha valorat la nova universitat privada com un centre "de prestigi, amb carreres amb falta de places en aquesta comunitat". "Davant cada obsessió sectària de Sánchez, aquest Govern respondrà amb diligència i més llibertat", ha assegurat la presidenta, en relació amb l’enduriment dels criteris econòmics i financers per crear centres privats que ha aprovat el govern d’Espanya.

En un recent editorial, s’alertava des de l’ARA contra el procés de privatització del nostre sistema universitari arran de l’eclosió d’institucions educatives online amb ànim de lucre. Aquesta proliferació té una causa i una conseqüència evidents. La primera és causada per la irresponsabilitat política de renunciar a fer prescriptius els informes de les agències de qualitat universitària. La segona amenaça amb gripar l’ascensor social, un dels encàrrecs més rellevants atorgats a la universitat per part de la ciutadania. Hi ha massa en joc.

La virulència i tossuderia amb què la presidenta de la Comunitat de Madrid castiga les universitats públiques madrilenyes no ens hauria d’estranyar. Segueix el camí ja iniciat amb la seva antecessora en el càrrec, Esperanza Aguirre, que ja va provocar una profunda crisi de finançament d’aquestes universitats durant el seu mandat. Crisi que les universitats van portar als tribunals i que van guanyar, quan la comunitat va haver de pagar més de 450 milions d’euros en concepte de transferències no realitzades. Gràcies a aquells diners, les universitats públiques de Madrid han pogut anar sobrevivint aquests anys. Díaz Ayuso ja porta temps en una ofensiva radical contra tot el que és públic afavorint el sector privat en el camp dels serveis públics, com així ha anat fent en sanitat, en serveis socials o en educació obligatòria. Ara toca l’educació superior. Darrere hi ha un model que vol separar les classes mitjanes dels serveis públics deslegitimant-ne el funcionament i situant-los en el camp dels que no poden permetre’s pagar les seves quotes. La comunitat on es paguen menys impostos, on hi són benvinguts els que volen invertir, vinguin d’on vinguin i sigui quin sigui l’origen del seu capital. El problema que té aquest projecte és que hi ha serveis públics molt sòlids, que tenen un bon funcionament i que són apreciats per aquells que en són usuaris. Però la batalla està plantejada i pot tenir efectes més enllà de Madrid.

Espanya està a quatre centres privats de tenir el mateix nombre d'universitats privades que públiques i, en conseqüència, el nombre d'estudiants que s'hi matriculen s'ha disparat en els últims quinze anys. Aquestes són dues de les conclusions que apunta l'informe anual de la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD) sobre l'evolució i les característiques del sistema universitari estatal. Segons el seu últim estudi, publicat aquest dimarts, el curs passat a Espanya hi havia un total de 91 universitats en actiu: 50 de públiques i 41 de privades. Ara bé, el mateix document apunta que "aviat" el sistema universitari espanyol incorporarà cinc noves universitats, totes privades, cosa que situarà la balança en 50 universitats públiques i 46 de privades.