El safrà és un dels productes de tardor més preuats. Segons el Tradicionari del Pare Ginard, a Inca, Llubí, Sant Joan i altres pobles no tiraven al femer les flors d’on havien tret els pistils, sinó que les duien al torrentó (Inca) o les deixaven pels carrers i racons del poble. Tal afirmació ens fa pensar que el cultiu del safrà fou important en certes localitats de Mallorca tot i que en desconec l’abast que tingué en el meu poble. M’agrada pensar que les seves flors engalanaren els carrers algun dia, dipositades aquí i allà tacant de lila l’horabaixa de novembre. A Inca, on aquest cultiu encara té certa anomenada, se solia recollir per Tots Sants. A principi del segle XX desenes de famílies inqueres omplien el carrer de la Pau el dia del Dijous Bo per vendre el pistil triple d’aquesta flor morada.