Té un talent natural extraordinari per al ritme i un sentit molt fi de l’harmonia. De fet, va arribar a tocar de baixista amb gent de l’escena de Deià, vinculada al punk anglès, en grups com Sex Beatles. Qui sap si és perquè de ben petit escoltava música que no sonava enlloc a Mallorca: el seu germà gran, Jaume, li duia els discs de novetats musicals directament de Londres a principis dels 70. El germà d’enmig és Joan i el protagonista d’aquestes línies és el galerista Xavier Fiol (Palma, 1962). Ens hi acosta qui seria, pels anys que fa que es coneixen i l’afecte que es tenen, el quart germà: Ivan Albons.

En el món cultural, una de les figures més importants entorn de qualsevol creador és la d’aquella persona encarregada de fer que la seva obra obtingui visibilitat, reconeixement i si pot ser, èxit. Entre el creador i qui s’encarrega de promoure’l s’estableix una relació laboral que, ara i aquí, sol estar basada fonamentalment en la confiança entre ambdós. Passa amb els músics i els seus representants, com passa també amb els escriptors i els seus editors. Però n’hi ha una que sobresurt per damunt les altres perquè està majoritàriament regulada per pactes no escrits i qüestions que es donen per fetes, una estructura de sobreentesos que regeixen tot un mercat que mou milions d’euros: parlam de la relació que uneix galeristes i artistes.