Quan arriba la nit, hi ha infants a qui els costa abaixar les revolucions del dia i anar a dormir. Malgrat ser tard, continuen enèrgics i amb ganes de seguir jugant. Darrere aquesta actitud pot haver-hi molts motius i no n’hi ha prou en seguir només una bona rutina. A part d’activació, pot ser que hi hagi por o, fins i tot, totes dues coses alhora. Roger Ballescà, psicòleg i psicoterapeuta, subratlla que “el pas d’estar despert i actiu, fent una cosa que agrada, a acomiadar-se del dia i anar a dormir, implica un temps de relaxació i comiat”. Dit això, “els nens tenen un funcionament molt instintiu i un dels instints, precisament, és la por de separar-se dels pares i por de la foscor”. No són rareses, sinó un fet “normal, freqüent i evolutiu”, aclareix.