Poc més d’un centenar de pagesos s’han concentrat aquest dijous migdia al recinte firal del Mercadal per rebutjar les retallades que la Unió Europea vol aplicar a la Política Agrària Comuna (PAC), per dir prou a les “promeses buides” i l’excessiva burocràcia de les administracions i, sobretot, per reclamar un reconeixement de la doble insularitat que pateixen per tal de veure’s compensats amb mesures que satisfacin les seves necessitats.

Fa gairebé dos anys, els pagesos i els ramaders de les Balears, com a la resta d'Europa, varen sortir al carrer amb els tractors per reclamar un pla de xoc d'àmbit europeu, estatal i autonòmic per posar fi a la competència deslleial, reduir la burocràcia i ajudar el sector agrari. Davant la manca de canvis, el 29 de gener els pagesos de les Balears tornaran a sortir al carrer amb els tractors per denunciar la situació crítica que viu el camp i exigir mesures urgents a les administracions.

La Unió de Pagesos de Mallorca ha iniciat aquesta setmana una campanya dirigida a tots els ajuntaments de l’illa amb l’objectiu de defensar el sector primari en un moment crític. L’entitat ha presentat una moció que insta els consistoris a plantar-se davant els efectes de l’acord comercial amb Mercosur, a exigir compensacions per la nova PAC i a simplificar l’accés a les ajudes per als pagesos professionals.

L'Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema) ha reafirmat la seva oposició a l'acord comercial entre la Unió Europea i Mercosur rubricat aquest divendres i han alertat de la “clara competència deslleial” que generarà.

Representants de l'Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja) a les Balears s'han sumat aquest dilluns a la manifestació convocada enfront de la seu del Ministeri d'Agricultura, a Madrid, per protestar contra l'acord comercial aconseguit entre la Unió Europea (UE) i els països que integren Mercosur. Es tracta del pacte de lliure comerç més gran que ha firmat el bloc comunitari, un pacte que crearà un mercat conjunt de més de 780 milions de persones i que es calcula que estalviarà uns 4.000 milions d'aranzels als europeus.

Feia vint-i-cinc anys que s'hi estava treballant, i si tot va bé no entrarà en vigor efectivament fins d'aquí uns anys, però això no treu importància a l'acord històric, i polèmic, que es va firmar ahir a l'Uruguai entre la Unió Europea i el Mercosur, el gran mercat sud-americà integrat per l'Argentina, el Brasil, el Paraguai i l'Uruguai. En un context de retorn a les polítiques proteccionistes, especialment als Estats Units i a la Xina, que estan estenent la seva guerra comercial a tot arreu, el fet que ara la Unió Europea firmi un acord de lliure comerç d'aquesta magnitud amb grans mercats com el brasiler o l'argentí té molta rellevància. Pel missatge polític que envia al món, com bé deia ahir Ursula von der Leyen des de Montevideo, i també pel que suposa de cara a un futur on Europa tindrà cada cop més problemes per exportar a l'exterior arran de les promeses de pujada d'aranzels de les dues grans potències. I on, per les mateixes raons, també li resultarà més complicat i car accedir a matèries primeres necessàries per a la transformació tecnològica, per les quals ara té una dependència excessiva de la Xina.

L'acord comercial de la Unió Europea amb el Mercosur (que comprèn l'Argentina, el Brasil, l'Uruguai, el Paraguai i Bolívia) estava congelat des del 2019. Ha costat 25 anys de negociacions, però finalment l'han tancat aquest divendres en plena crisi política de França, que és l'estat membre que més s'hi ha oposat. Es tracta del pacte de lliure comerç més gran que ha firmat el bloc comunitari, un pacte que crearà un mercat conjunt de més de 780 milions de persones i que es calcula que estalviarà uns 4.000 milions d'aranzels als europeus. "La fita d'avui és realment històrica", ha dit la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en la roda de premsa de la cimera de Montevideo, en què s'ha rubricat l'acord.

S'ha fet fosc i una desena de tractors es planten davant la prefectura de Châlons-en-Champagne, a la regió francesa del Gran Est. És dilluns al vespre i els agricultors encenen 12 focs a dins de bidons col·locats en rotllana, que representen les 12 estrelles de la bandera europea, mentre els tractors fan sonar les sirenes. A la mateixa hora, a diferents punts de França, altres manifestants encenen focs en senyal de protesta. Són els anomenats "focs de la ira", una de les accions coordinades que han fet aquesta setmana els agricultors francesos.