Segona visita consecutiva al Festival de Canes de Margaret Qualley, que un any després de deixar tothom espaterrat amb La substància torna al certamen amb la comèdia detectivesca i orgullosament queer Honey don’t, segona entrega de la trilogia de “pel·lícules lesbianes de sèrie B” dirigides per un dels germans Coen, Ethan (en solitari sense el seu germà Joel), i escrites per la seva dona, Tricia Cooke, amb qui, per cert, forma un matrimoni gens convencional: ell és heterosexual, ella lesbiana i tots dos conviuen a la mateixa casa amb altres parelles sexoafectives i els dos fills del matrimoni.

La substancia es va presentar a Canes amb el reclam de ser la pel·lícula més sagnant que havia concorregut mai en la secció oficial del festival. La realitzadora francesa Coralie Fargeat planteja una sàtira de terror sobre la pressió a la qual es veuen sotmeses les dones en envellir en la indústria de l’espectacle. La protagonista és Elisabeth Sparkle (Demi Moore), una estrella televisiva del fitness a la qual acomiaden quan ja no és capaç de lluir carn atapeïda davant la càmera. Ella recorre a la substància del títol que li permetrà crear una criatura jove, bella i dura (Margaret Qualley) amb la qual s’alternarà per setmanes.