¿Les absències del president valencià, Carlos Mazón, van influir en la constitució tardana del comitè d'emergències de la DANA del 29 d'octubre passat i en l'enviament, igualment a deshora, de l'ES-Alert? I si, com defensa el Partit Popular, la participació del cap del Consell no va ser clau, per què va conversar telefònicament amb l'exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, un minut abans que ella dictés el contingut del missatge i un abans de difondre'l? Aquests són dos dels principals interrogants que la instrucció de la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra no ha pogut respondre quan es compleixen vuit mesos de la catàstrofe que va arrasar bona part del centre del País Valencià i que es va saldar amb la mort de 228 persones. Entre les preguntes que la investigació sí que ha estat capaç de contestar hi ha que la Generalitat hauria menystingut els avisos que alertaven d'una gota freda extremadament perillosa i que la seva resposta sempre hauria estat tardana i insuficient.

Una multitudinària manifestació ha culminat la vaga general convocada aquest dijous al País Valencià pels sindicats CGT, CNT, COS i Intersindical Valenciana per protestar per la gestió de la DANA i demanar la dimissió del cap del Consell, Carlos Mazón. La marxa ha comptat amb la participació de 15.000 persones, segons la delegació del govern espanyol, i ha estat encapçalada per les associacions de familiars de víctimes i damnificats de la catàstrofe, que han qualificat el president valencià d'"ocupa".

El govern valencià premiarà els escortes del cap del Consell, Carlos Mazón, amb les medalles al mèrit policial pel seu treball durant el dia de la DANA i les jornades posteriors. Segons ha avançat Eldiario.es i ha confirmat l'ARA, el reconeixement l'atorgarà l’Agència Valenciana d’Emergències i serà dirigit al personal de seguretat del Palau de la Generalitat.

El govern valencià ha acordat el relleu d’Alberto Martín Moratilla com a director general d’Emergències i Extinció d’Incendis, un càrrec que ocupava des de l'inici de la legislatura i, per tant, durant la tragèdia de la DANA. El seu lloc l'ocuparà el coronel de l'exèrcit espanyol Vicente León Zafra, fins ara director del Museu Històric Militar de València. En el currículum del militar destaca el fet d'haver dirigit l'esquadró d'helicòpters que van intervenir a l'illot deshabitat de Perejil, situat a uns dos-cents metres de la costa africana i a uns vuit quilòmetres al nord-oest de la ciutat de Ceuta, quan l'11 de juliol del 2002 s'hi van establir uns quants soldats marroquins.

A partir d'aquest dilluns, 12 de maig, tots els ciutadans empadronats en municipis afectats per la DANA podran rebre una ajuda de fins a 350 euros per anar-se'n de vacances, sempre dins del País Valencià. El Bo Recuperem Turisme servirà per pagar el 100% de les despeses per reservar almenys dues nits seguides en allotjaments turístics del territori. Les escapades subvencionades es podran gaudir entre el 26 de maig i el 22 de desembre i ja es poden sol·licitar per internet.

Un dels dos tècnics de la Generalitat que van participar en l'elaboració i difusió de l'alerta el dia de la DANA ha afirmat aquest dimarts davant la jutgessa instructora que l'exconsellera de Justícia i Interior del govern valencià Salome Pradas va ordenar que no s'enviés l'avís fins que ella hi "donés la seva autorització”. Així ho han confirmat a l'ARA fonts presents en la declaració.

"El Cecopi semblava una bombolla aïllada del món exterior". Aquestes contundents paraules de la magistrada que instrueix la causa de la DANA resumeixen una incredulitat que no deixa de créixer. I és que cada dia la jutgessa sembla més sorpresa per la "passivitat" del govern valencià durant la jornada més dramàtica de la gota freda, quan l'executiu presidit per Carlos Mazón va obviar tota la informació de la qual disposava sobre la magnitud de la tragèdia.

Les recents declaracions de l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas, l'exsecretari autonòmic d'Emergències Emilio Argüeso i la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, no han modificat el criteri de la magistrada que instrueix la causa de la DANA, que aquest dimecres ha reiterat que la responsabilitat d'avisar la població el 29 d'octubre passat era de la Generalitat Valenciana i no de l'Estat. La jutgessa Nuria Ruiz Tobarra ha aprofitat la resposta a una sol·licitud de l'acusació popular exercida per l'associació Liberum –que demanava que s'investigués l'acció del govern espanyol– per tornar a mostrar la contundència que l'ha caracteritzada des de l'inici de la investigació. Així, i després de negar la petició, ha emfatitzat que la intenció d'atribuir responsabilitats a l'executiu estatal en l'emergència "no és sinó un reconeixement explícit de la manifesta passivitat de l'administració autonòmica, que no va saber alertar, ni a temps ni encertadament, la població".

Ja no es pot reconstruir l'activitat del cap del Consell, Carlos Mazón, el dia de la DANA. No es pot reconstruir la tarda en la qual la falta d'avís a la població va agreujar les conseqüències de la gota freda i durant la qual Mazón va estar desaparegut fins que va arribar al Cecopi al vespre, després d'haver dinat amb la periodista Maribel Vilaplana al Ventorro fins a quarts de sis de la tarda. Així ho ha admès aquest dimarts el govern valencià, que ha esborrat les imatges enregistrades per les càmeres del Palau de la Generalitat. Cal tenir en compte, a més, que el mateix president valencià no ha precisat l'hora que va arribar al Palau i ha canviat de versió sobre l'hora a la qual va arribar al Cecopi, l'última versió és a les 20.28 h. Tampoc ha precisat què va fer entre el moment que va arribar al Palau després del dinar -suposadament entre les 17 h i 18 h- i l'hora que va marxar cap al comitè d'emergència.

Tota l'atenció es va centrar en el perill de trencament de l'embassament de Forata, i això va provocar que s'obviés el possible desbordament del barranc de Poio. Aquesta és la principal conclusió del testimoni ofert aquest dilluns per la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, davant la jutgessa que instrueix la causa de la DANA. Segons fonts presents en la declaració, Bernabé ha defensat que la Generalitat va anar a remolc durant tota la jornada del 29 d'octubre passat fins al punt que va ser l'Estat el que va proposar la intervenció de la Unitat Militar d'Emergències (UME). "Sisplau, activa l'UME", va demanar Bernabé a Salomé Pradas, exconsellera de Justícia i Interior. En aquest sentit, i ja en declaracions als mitjans de comunicació, ha afirmat que si el Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) s'hagués activat quan es va decretar l'alerta roja –7.36 h del matí–, "les coses haurien anat diferent".

L'exsecretari autonòmic d'Emergències i ex número dos de la conselleria valenciana d'Interior i Justícia, Emilio Argüeso, va advertir a les 14.44 h del dia 29 d'octubre –gairebé sis hores abans que s'enviés l'avís a la població– que ja en aquell moment la situació en alguns municipis era caòtica i que els barrancs estaven "a punt de col·lapsar". Així ho va expressar en un grup de WhatsApp amb alts càrrecs de la conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge que està recollit en un informe pericial que ha aportat la seva defensa a la causa judicial sobre la catàstrofe de la DANA i al qual ha tingut accés l'ARA.

La comissió d'investigació sobre la gestió de la DANA al País Valencià que s'està desenvolupant a la Diputació de València ha deixat detalls reveladors. No només sobre responsabilitats, sinó també sobre per què hi va haver tantes mancances en el control del cabal del barranc de Poio el dia de la tragèdia, el 29 d'octubre del 2024. El que era llavors inspector en cap del Consorci Provincial dels Bombers de València, José Miguel Basset, va assenyalar aquest dimarts que l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas era la responsable de l'emergència "des del minut zero", i no pas el president valencià, Carlos Mazón. Ara bé, també va explicar el motiu de la deixadesa en el control del cabal amb la retirada dels bombers a les 14.30 hores: van detectar un descens i tenien ganes de "menjar", ja que era l'hora de dinar.

Deixat a terra i en un racó de l'entrada. Tal vegada, a l'espera de temps millors. Així és com està el lluent rètol del restaurant El Ventorro de València després que el propietari de l'establiment, l'empresari Alfredo Romero, l'hagi despenjat per intentar apaivagar l'afluència de curiosos que cada dia s'aturen davant del restaurant per fotografiar-lo. "És un lloc històric", es justifica el Vicente, un veí del municipi d'Alginet que ha aprofitat la visita a la ciutat per acostar-se al restaurant i disposar d'una anècdota a comentar amb la família i els amics. La tafaneria d'aquest extreballador de la fàbrica Ford d'Almussafes és compartida per molts ciutadans des que el 29 d'octubre passat el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, dinés al restaurant amb la periodista Maribel Vilaplana en un àpat que, segons l'última versió de la Generalitat, es va allargar més enllà de les 17 h, malgrat que des de les 14 h localitats com Utiel o Requena ja estaven inundades a causa de la DANA.

Sales de professors, biblioteques o despatxos reconvertits en aules. Estudiants reubicats en altres centres, falta d'autobusos per al transport i col·legis i instituts tancats a l'espera que comencin unes obres de reconstrucció que duraran anys. Cinc mesos després de les inundacions provocades per la DANA, al País Valencià la recuperació de la normalitat educativa encara queda molt lluny. Tant, que les famílies comencen a "desesperar-se". Denuncien sentir-se "esgotades" i "abandonades", però també alerten que encara els queden forces per manifestar-se. Davant la convicció que la Generalitat "només" els fa cas quan protesten, avancen que no es quedaran de braços plegats.

Quatre mesos i mig després de la DANA del 29 d'octubre, l'epicentre de la política valenciana s'ha traslladat del Palau de la Generalitat a la Ciutat de la Justícia de València, on la magistrada Nuria Ruiz Tobarra instrueix la causa sobre la gestió de la catàstrofe. Traslladada des dels tribunals de Catarroja, també afectats per les greus inundacions, les revelacions que aporta la jutgessa s'han convertit en el principal obstacle a la continuïtat del cap del Consell, Carlos Mazón, que continua negant-se a dimitir i que ha trobat en Vox el seu principal aliat.

Toñi García (59 anys), veïna de la localitat valenciana de Benetússer, va perdre al seu marit, Miguel Carpio, i a la seva única filla, Sara Carpio, la nit del 29 d’octubre. El seu és un relat ple de llàgrimes i dolor. Però també és un exemple de valentia, la d'una persona que ofereix el seu testimoni tot i el patiment que li suposa narrar-lo. Un coratge que l'ha impulsat a participar en la creació de l'Associació de Víctimes DANA 29 octubre 2024 i que també va mostrar quan va denunciar la indiferència de l'exconsellera d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme Nuria Montes, que, tot i treballar en la mateixa planta de la Ciutat Administrativa que ella, durant sis dies no es va interessar pel seu sofriment.

Primer va ser el silenci. Un silenci de mort i destrucció. Després va arribar el so de les botes dels voluntaris i les pales. Després els camions bomba i les netejadores d'aigua a pressió Kärcher. Ara, quatre mesos i mig després de la catàstrofe de la DANA, la banda sonora dels pobles afectats a l'Horta Sud són els trepants, els martells i les escarpres. Miris on miris hi ha operaris treballant a les plantes baixes. Al País Valencià ha arribat l'hora de la reconstrucció i els carrers fa tot just unes setmanes que han recuperat una certa aparença de normalitat un cop retirat el fang. Però és només una aparença, esclar. Perquè cada habitant guarda històries terribles d'aquella nit. La cicatriu material trigarà anys a desaparèixer, però l'altra potser no ho farà mai. Potser per això aquests dies també se sent un altre so barrejat amb els de les obres: els petards de la canalla, que anticipen un temps de festa, les Falles, que ha de servir per començar a girar full i deixar enrere tanta desgràcia.

El president valencià, Carlos Mazón, tira pilotes fora, no vol declarar davant la justícia (la jutgessa li va oferir declarar voluntàriament) i escampa algunes crítiques contra la instrucció de la gestió de la DANA al País Valencià. "Ens n'hem assabentat a través dels mitjans", ha lamentat en una atenció a la premsa aquest dimarts al matí, en què ha censurat la manera d'actuar de la jutgessa de Catarroja. Aquest dilluns la titular de la instrucció va emetre una resolució molt contundent en què va imputar dos càrrecs clau del govern de Mazón durant la DANA: la llavors consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, i el secretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso. Tot i que per ara exclou la imputació de Mazón i no eleva aquesta possibilitat al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, és una resolució dura que responsabilitza l'administració autonòmica valenciana de les errades en la gestió de la catàstrofe. És aquí on Mazón s'ha reafirmat sobre la gestió del Consell de la gota freda: "Estic molt segur que la Generalitat va actuar amb la major i la millor diligència en tot moment", ha dit.

Contundent, molt contundent. Així ha estat la jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la DANA al País Valencià i que ha citat com a investigada l'exconsellera de Justícia i Interior valenciana Salomé Pradas i el secretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso, en una colpidora resolució en la qual assenyala nombroses errades en la gestió del govern valencià; la principal, la mancança d'avisos a la població. Per contra, ha decidit no citar ni com a investigat ni tampoc com a testimoni el cap del Consell, Carlos Mazón, en el procés que instrueix pels presumptes delictes d'homicidi i lesions per imprudència durant la jornada del 29 d'octubre passat. En el cas de voler imputar Mazón, hauria d'elevar la causa al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, atesa la condició d'aforat del president, i seria l'alt tribunal el que prendria la decisió. Per ara, no pren aquesta decisió, veurem si ho fa més endavant, ja que hauria d'enviar-hi una petició raonada.

La jutgessa que instrueix la causa sobre la gestió de la DANA del passat 29 d'octubre al País Valencià fa setmanes que ha dirigit la seva investigació a la "palmària absència d'avisos a la població". Creu que l'alerta es va enviar tard i estava "errada en el contingut", atès que recomanava evitar desplaçaments, quan "moltes de les víctimes van morir sense sortir de la planta baixa del seu domicili, al baixar al garatge, o simplement al trobar-se a la via pública". Per tot això, denuncia l'"evitabilitat de l'aclaparador nombre de defuncions" i emfatitza que "els danys materials no es podien evitar; les morts, sí".