Hi ha una imatge de la infància que el pobler Pere Perelló Payeras, de 64 anys, té gravada en foc: “Amb el grup de nins jugàvem pel carrer i, quan hi havia una vetla d’un difunt en una casa, era habitual que tots hi entràssim per veure’l encara que no el coneguéssim”. Llavors, als pobles, el dol es vivia d’una manera més col·lectiva: “Els morts s’anunciaven amb tocs de campana, que eren els actuals WhatsApp.