“Les oliveres que la teva Pilar pinta són certes, / Són paganes, cristianes i modernes oliveres / que guarden els secrets desitjos dels morts / amb gestos, voluntats i posats de vius”. Això és el que va escriure el poeta Rubén Darío adreçant-se a Joan Sureda, l’home de la pintora Pilar Montaner. Recordam la vida i l’obra d’aquesta artista excepcional, avançada al seu temps, quan es compleixen 150 anys del seu naixement, dia 13 d’abril del 1876.

Un acudit fàcil diria, davant d’aquesta fotografia d’Isaac Buj, que hi ha gent que, davant de les adversitats dels nostres dies, s’enfila per les parets. Però el cert és que allò que s’ha donat a conèixer com a ‘treballs verticals’ du records d’èpoques antigues del capitalisme que havíem volgut creure que havien quedat enrere. Les èpoques de més desprotecció dels treballadors, les èpoques de jugar-se literalment la pell per un salari. Les imatges de les pel·lícules, amb obrers que netegen els vidres dels gratacels penjats d’un arnès, mentre el bo de la funció es pega tirs amb les bandes dels dolents. Els grans milionaris d’abans del crac borsari del 29, amos i senyors de les grans cadenes de producció que aleshores eren recentment inventades.

Malgrat que no es coneixien, la conversa va fluir entre Albert Pinya (Palma, 1985) i Lola Lasurt (Barcelona, 1983). Reivindiquen que, rere d’una obra d’art, hi ha un procés d’investigació i de pensament. I, malgrat que la seva obra va més enllà de la pintura, tots dos es consideren pintors.