"Els diumenges són dies de menjar al git, de mirar sèries al git, de pujar el gat al git", diu l’anunci de ràdio d’IKEA. Són habituals les queixes a les xarxes perquè locutors, periodistes, comunicadors audiovisuals no pronuncien correctament el so de la ela doble en català. Es tracta d’un reflex del que passa molt sovint al carrer: parant l’orella, sembla que cada vegada hi hagi menys catalanoparlants que pronuncien aquest so com a lateral palatal [ʎ] i el substitueixen per una semivocal [j] amb més o menys obertura, o fins i tot amb altres sons que s’hi acostin. És a dir, diuen iet o get en comptes de llet, o caiar, coia, ioguer, poiastre, etcètera. Per què? Es tracta de casos puntuals o d'un canvi evolutiu en la llengua?

Les criatures comencen a emetre sons amb el balboteig. A partir de l’any van dient paraules soles fins que de mica en mica van ajuntant elements de dues paraules per passar a frases molt simples per fer demandes i anar allargant l’emissió. “Cada nen és un món. És inevitable comparar, però cada criatura té la seva evolució, pot ser que allò que preocupa a la família no sigui una veritable dificultat i que adquireixi aquells sons una mica més tard”, comenta la logopeda Anna Martínez Ragués.