El torrent que travessa Manacor forma part inherent de la història i les desgràcies de la ciutat, i fins i tot hi ha una avinguda sencera que en duu el nom. Una zona inundable 'de tota la vida' a la qual els veïns temen, de la mateixa manera que ja hi estan acostumats i han après a viure amb el risc, periòdic, d'una possible torrentada com la que ja va deixar el desastre el setembre del 1989, ara fa 37 anys. El que ha agafat per sorpresa ara l'Ajuntament és la comprovació que el desviament fet a posta per fora del nucli urbà, entre el 1994 i el 2004, no funciona com cal i deixa un terç de Manacor en zona de risc d'inundació.

Un dels arguments que la dreta fa servir en el debat polític sobre les zones inundables i la seva urbanització és que “ja hi ha normativa que ho impedeix”. Però la realitat demostra el contrari: la construcció en zones inundables a Palma s'ha multiplicat per 35 entre 1956 i 2018, segons les dades de l’estudi del geògraf i actual director de RiscBal, Joan Estrany. L'any 1956 “només hi havia set hectàrees ocupades, i ara ja se'n superen les 251”, explica Estrany a l’ARA Balears. La part més important d’aquesta urbanització s’ha produït des del boom turístic per "l’arribada massiva de nova població, que calia ubicar". "No es va tenir en compte en cap cas el fet que les cases es construïssin damunt zona inundable”, lamenta.

La comarca del Llevant de Mallorca és una de les zones de l'illa a la qual afecten especialment les inundacions. Basta recordar la tragèdia de Sant Llorenç, de la qual s'han complert ara sis anys: les 13 víctimes mortals no només varen provocar molta tristor i consternació, sinó que varen deixar una pregunta sobre la taula que encara continua vigent: per què s'ha deixat construir durant tants anys a zones inundables?