Claudia Pagès (Barcelona, 1990) es defineix com “una artista visual estranya” perquè les seves obres oscil·len entre “la performance en directe” i els “vídeos on es veuen coreografies de càmeres i cossos”. En la majoria de peces hi ha text, sigui en forma de recitat o com a relat que les estructura. Era lògic que la seva estranyesa acabés traslladant-se tard o d'hora en un text narratiu que ha acabat prenent la forma de Més de dues aigües (Empúries, 2024).