Des que va publicar El refugi del temps fa quatre anys –en català ha arribat fa uns mesos gràcies a Periscopi i a la traducció de Marc Casals–, la Bulgària de Gueorgui Gospodínov (Iàmbol, 1968) s'assembla cada vegada més a la que descriu a la seva novel·la. El llibre, que l'autor ha presentat al CCCB en el marc de la Biennal de Pensament, imagina la preocupant consolidació dels populismes a Europa a partir d'una idea singular que ja s'està aplicant en alguns llocs del món: la creació de clíniques del temps per a persones afectades amb Alzheimer i altres tipus de demència. En aquests refugis, els pacients poden retrobar aquell moment de les seves vides en què eren més feliços i, d'aquesta manera, poden connectar amb aquells records que encara no s'han esborrat de dins seu. Els problemes comencen quan el Parlament Europeu fa servir aquesta idea per proposar un referèndum a cada país amb la voluntat que els ciutadans decideixin a quina dècada de la història recent tornarien.