“No em cap al cap que un mallorquí no es pugui comprar una segona residència en un altre municipi”, va exclamar el portaveu del grup parlamentari del Partit Popular, Sebastià Sagreras, en una frase que ha rebut merescuda crítica pertot arreu. La frase traspua un desconeixement de la realitat, un menyspreu envers la majoria dels ciutadans (de Mallorca i de les Balears) i un classisme encara pitjor, perquè ni tan sols saben que ho són. Certament, el cap d’en Peixet no té cabuda per a gaires coses, si hem de fer cas de la qualitat de les seves expansions públiques. Però això no el converteix en cap excepció dins l’actual Govern balear, més aviat el reafirma com un arquetip plausible de la mitjana dels nostres actuals dirigents.

“Anar a la Colònia de Sant Jordi a passar els caps de setmana era sagrat. Jo jugava a bàsquet a Palma i mon pare va parlar amb l’entrenador i tot per dir-li que els caps de setmana no sempre podria anar als partits. Han passat més 20 anys, i encara record les tornades en cotxe cap a Palma, mon pare fumant i escoltant el futbol. Qui m’havia de dir que jo acabaria vivint a un lloc que per jo era sinònim d’estiu”, explica Miguel Coll, que resideix a aquest emblemàtic nucli litoral. Als 36 anys, ha estat l’única opció de trobar un habitatge des que es va separar, fa ara un any. “Amb el meu sou no podia pagar el que em demanaven, i sincerament, no em veia amb cor de llogar. Els meus pares no ho van dubtar ni un minut i em van oferir el que per ells és un tresor, que van comprar fa prop de tres dècades”, explica.