L'exèrcit israelià assegura que està "examinant" si els seus soldats han disparat directament i deliberadament contra civils que anaven a buscar menjar als punts d'ajuda humanitària a Gaza l'últim mes, tal com denuncia el diari israelià Haaretz. Periodistes del rotatiu han entrevistat diversos soldats israelians que reconeixen que els comandants de l'exèrcit han donat l'ordre d'atacar turbes de palestins per dispersar-los, tot i que era clar que no suposaven cap amenaça per a les tropes. Unes ordres que, segons els combatents, incompleixen el codi moral de les forces de defensa del país.

Fins i tot abans de llançar míssils contra una base nord-americana i que el president Trump intentés negociar un alto el foc amb Israel, l’Iran ja buscava una sortida.

L'Iran ja ha respost als bombardejos dels Estats Units contra les seves instal·lacions nuclears. Les represàlies per l'acció militar de Washington s'han materialitzat en un atac amb míssils contra la base estatunidenca d'Al-Udeid, a Qatar. Es tracta de la instal·lació militar més gran que tenen els EUA a l'Orient Mitjà. El règim ha anunciat l'operació, batejada com a "Anunciació de la Victòria", a través d'un missatge a la televisió estatal iraniana. El president

El Pròxim Orient ha entrat en una de les fases més perilloses, explosives i impredictibles en dècades. I Donald Trump ha pres la decisió més arriscada de la seva presidència amb l’atac de tres bases nuclears a l’Iran. “No vol una guerra perllongada, sinó un acord ràpid”, assegura l'analista Ali Rizk, expert en afers iranians del Beirut Institute. A parer seu, l'objectiu dels Estats Units és paralitzar el programa atòmic i pressionar Teheran perquè cedeixi. “Amb un atac quirúrgic a Fordow, Natanz i Esfahan, Trump busca doblegar el règim dels aiatol·làs, no pas tombar-lo”, subratlla.

La comunicació és complicada. La connexió d’internet es talla cada dos per tres i dificulta la conversa per WhatsApp. Malgrat això, ella no desisteix i truca una vegada i una altra. Almenys ara es pot comunicar amb l’exterior, després de tres dies d’un bloqueig total que va deixar l’Iran completament aïllat del món. En concret, parla des de Karaj, una ciutat a uns 40 quilòmetres al nord-oest de Teheran, on va fugir com molts altres iranians quan els bombardejos israelians van començar a la capital.

Deu dies després de l'inici de la guerra directa entre Israel i l'Iran, el conflicte continua amb la mateixa intensitat, o més. Israel ha atacat objectius militars, infraestructures nuclears i centres de comandament en territori persa, mentre l'Iran ha respost amb míssils i drons sobre el nord i el centre d'Israel. Les conseqüències són regionals, però també internes: el règim iranià està sota una pressió militar, social i econòmica sense precedents.

Ryma Sheermohammadi (Riad, 1971) va néixer a l'Aràbia Saudita en el si d'una família iraniana. Fa més de trenta anys que viu a Catalunya, on treballa com a traductora i intèrpret, i és activista pels drets de les dones iranianes. Tot i que no ha arribat a viure a l’Iran, encara hi té família i hi ha viatjat sovint.

Quan el 2018 Trump va cancel·lar l'acord nuclear amb Teheran que havia pactat Obama, per a Israel va ser un error flagrant. A partir d'aquell moment, Tel-Aviv va reclamar als EUA suport per rearmar-se: les administracions de Trump i Biden no han parat d'enviar-hi l’armament que ha demanat Netanyahu, també durant el darrer any i mig d'aniquilació a Gaza.

Un nen palestino-nord-americà de 14 anys ha mort per trets de colons israelians aquest diumenge a prop de la localitat de Turmus Ayya, al nord-est de Ramallah, a Cisjordània, segons ha informat l'alcalde d’aquesta localitat, Lafi Shalabi. El nen era al carrer amb dos amics de 13 i 14 anys quan els colons han disparat contra ells. Tots tres han rebut impactes de bala.

Feia temps que Mariam Azzaz no mirava cap al cel buscant-hi avions de guerra i drons. Ara ha tornat l'angoixa. Viu a Hadath, als districtes del sud de Beirut. Dies enrere va haver de córrer fins a l'escola del seu fill després que Israel emetés una ordre d'evacuació per desallotjar un edifici residencial que seria bombardejat a prop del Liceu de les Arts, on estudia el Michel, d'11 anys. "És un déjà-vu".

La Knesset, el Parlament d'Israel, ha aprovat aquest dimarts els pressupostos generals del 2025, amb protestes dins i fora de la cambra. Amb 66 vots a favor i 52 en contra, l'aprovació del pressupost garanteix la supervivència del govern de Benjamin Netanyahu, que des que va trencar la treva de Gaza torna a tenir el suport dels dos principals partits de la ultradreta, que li garanteixen la majoria parlamentària. Netanyahu havia d'aprovar els pressupostos abans de finals de març per no haver de convocar eleccions anticipades i ho ha aconseguit amb els vots de Poder Religiós, el partit de l'ultradretà Itamar Ben-Gvir, que ha tornat al govern com a ministre de l'Interior des que Netanyahu va trencar l'alto el foc amb els bombardejos massius de dimarts passat. Aquest vespre de dimarts la policia ha desallotjat a la força alguns dels manifestants que es negaven a marxar de davant de la Knesset i n'ha detingut almenys nou.

El segon intercanvi pactat entre Hamàs i Israel en el marc de l'alto el foc a Gaza s'ha produït aquest dissabte, aparentment amb menys problemes que el de la setmana passada. També amb una escenografia i una preparació molt més cuidada, almenys per part de Hamàs, que ha volgut aprofitar-ho per treure pit. A les 10h del matí (hora catalana), Hamàs ha alliberat quatre dones segrestades el 7 d'octubre del 2023, les primeres que són militars. A canvi, menys de tres hores més tard, Israel ha excarcerat 200 presoners palestins amb llargues condemnes. Els termes de l'alto el foc es van complint, però amb incerteses: no queda clar si els propers ostatges alliberats per Hamàs s'ajustaran als requisits que demana Israel, que continua bloquejant la tornada dels palestins al nord de Gaza, incomplint el pacte.

Després de quinze mesos de segrest, els israelians han vist per televisió com desenes de milicians de Hamàs amb uniforme militar i la cara tapada han lliurat les tres ostatges al Comitè Internacional de la Creu Roja. Alguns han seguit el moment històric des de les pantalles instal·lades a l’anomenada plaça dels Ostatges de Tel-Aviv. De fet, totes les cadenes de televisió israelianes ho han retransmès i s'han convertit en un transmissor d’adrenalina, amb un festival de periodistes i analistes comentant les poques imatges disponibles de l'alliberament.

Després d'una llarga i tensa espera, 90 presoners palestins –tots dones i menors d'edat– han estat alliberats aquesta matinada a canvi de tres ostatges israelians lliurats per Hamàs, en el marc de l'acord d'inici de l'alto el foc a la franja de Gaza aquest diumenge. Els presoners han sortit a primera hora de la matinada de la presó d'Offer a Ramallah, a la Cisjordània ocupada, i han estat traslladats en dos autobusos de la Creu Roja fins a una plaça on els esperaven amics i familiars. Han estat rebuts per una multitud, amb focs artificials i escenes d'alegria, tot i que les autoritats israelianes havien advertit que no tolerarien celebracions i havien llançat gasos lacrimògens a la sortida de la presó, on molta gent s'havia concentrat des de la tarda.

L'alto el foc entre Israel i Hamàs a la Franja de Gaza havia de començar aquest diumenge a les 8:30 hores local. Finalment, després que Israel hagi suspès provisionalment la treva a l'espera de la llista d'ostatges que Hamàs havia d'alliberar, l'alto el foc ha entrat en vigor a les 11:15 h, segons ha informat el govern israelià. Pocs minuts més tard, Qatar i Egipte, mediadors en el conflicte, també han confirmat que l'alto el foc ja era vigent.

Després de l'atac israelià d'aquest dissabte, l'Iran s'ho pensarà dues vegades abans de respondre. En certa manera, perquè es pot considerar que l'atac ha sigut força limitat i potser no prou letal per exigir una rèplica similar a la de l'última vegada, a principis d'octubre, quan els iranians van llançar 180 coets contra objectius militars israelians.

Unes 2.000 persones –segons l'organització– s'han manifestat a Palma aquest diumenge per aturar el genocidi a Palestina. L'acció, convocada per Mallorca per Palestina, Ciutadans per Palestina, Mallorca per la Pau, CGT i altres entitats, vol denunciar el tràgic aniversari del genocidi a Gaza i recordar que això només és "la continuïtat de 76 anys d'espoli i violència contra el poble palestí". La marxa ha sortit al voltant de les 18 h des de la plaça Espanya, ha continuat per Porta Pintada, carrer dels Oms, la Rambla, carrer de la Unió, plaça de les Tortugues i ha discorregut en direcció al Born. Un portaveu de Mallorca per Palestina ha explicat a l'ARA Balears que estan satisfets amb el grau de participació i que no aturaran fins que acabi el genocidi: "Tenim molta ràbia concentrada".

Mallorca per Palestina, Ciutadans per Palestina, Mallorca per la Pau, CGT i altres entitats han convocat aquest diumenge una manifestació unitària per denunciar el tràgic aniversari del genocidi a Gaza i per recordar que això només és "la continuïtat de 76 anys d'espoli i violència contra el poble palestí". La marxa sortirà a les 18 h des de la plaça Espanya, continuarà el recorregut per Porta Pintada, carrer dels Oms, la Rambla, carrer de la Unió, plaça de les Tortugues i finalitzarà al Born.