De jove l'apassionava l'Antic Egipte, i la seva curiositat insaciable pel passat l'ha acabat convertint en un dels pares de la paleogenètica, una disciplina que estudia l'evolució humana mitjançant l'ADN antic que es conserva en els fòssils. El biòleg i genetista Svante Pääbo (Estocolm, 1955) va guanyar l'any 2022 el Nobel de medicina per haver desxifrat el genoma dels neandertals, una espècie extingida fa 30.000 anys, una fita que va obrir una porta a la investigació de les bases sobre què ens fa genuïnament humans. L'investigador de l'Institut Max Planck de Biologia Evolutiva és a Barcelona aquest dilluns per rebre el cinquè premi europeu de ciència Hipàtia, atorgat per l'Ajuntament de Barcelona i el BCN Knowledge Hub de l'Acadèmia Europea.

Totes i cadascuna dels prop de 39 milions de milions de cèl·lules del nostre cos contenen al seu nucli un conjunt idèntic de gens que dicten tota la informació per fer funcionar l'organisme. Aquesta informació està emmagatzemada i empaquetada als cromosomes. Són una mena de manual d'instruccions que totes les cèl·lules comparteixen. I, tanmateix, el nostre cos compta amb diferents cèl·lules especialitzades que realitzen funcions diferents i fan ús de gens diferents. Per exemple, les de la pell no tenen a veure amb les del budell o les de les neurones. Tampoc no tenen les mateixes característiques. Com pot ser? La resposta a aquesta pregunta són les molècules de microARN, una troballa dels dos guardonats amb el Nobel de medicina d'enguany, els biòlegs Victor Ambros, de l'Escola de Medicina de la Universitat de Massachusetts, i Gary Ruvkun, de l'Hospital General de Massachusetts.